dimarts, 30 de setembre de 2008

Un curiós a Balenyà - D'on soc?

Ja fa dies que no puc anar a l'estació a fer-la petar, estic molt enfeinat, recordeu el primer escrit, quant vaig arribar, doncs ara ja soc d'aquí, he comprat una casa i m'hi quedo a viure.
La casa, és una casa d'aquestes que va fer la cooperativa, una de les primeres i que van fer que comencés el creixement d'aquest poble.
Ara que soc d'aquí, he de començar a fer coses aquí, per començar, em faré soci de El Gallaret i també de l'Associació de Veïns de Balenyà.
Ahir em vaig anar a empadronar i avui a canviar l'adreça del DNI, el problema ha estat quant m'han demanat d'on era, m'he quedat garratibat i amb un gran dubte.
La funcionaria m'ha mirat amb cara d'incredulitat, deu haver pensat, mira un altre que no sap on viu.
He reaccionat com he pogut.-Miri senyoreta, visc a Balenyà, i està dins el municipi de Seva.
Ella s'ho ha mirat i m'ha dit Balenyà és un municipi i Seva un altre, i jo li he dit que això no podia ser, que jo m'havia empadronat a Seva i visc a Balenyà.
De sobte m'he adonat del meu error, havia de dir que era de Sant Miquel de Balenyà (Seva).
Sembla que això era la solució al problema i això es el que diu el meu flamant DNI.
Aquest incident m'ha tornat a la meva infantesa, quant en un barri perifèric de Barcelona, vaig començar el 1er curs d'EGB a una escola nacional. El primer dia, el professor, Don Jose Antonio, ens va anar demanant el nom, jo ben natural, li vaig dir que em deia Jaume i ell em va repetir “Como te llamas?”, jo em pensava que no m'havia sentit i li vaig repetir Jaume, no se com va anar, perquè el record s'hem perd, ho recordo com un mal moment, davant de tota la classe de nens que no coneixia, amb el nou mestre, que tampoc coneixia, mirant-me enfadat i els altres rient-se de mi, sembla que vaig arribar a entendre que li havia de dir que em deia Jaime, perquè recorda la meva mare, que quant vaig arribar a casa, el primer que li vaig dir va ser que teníem un mestre que no entenia gens el català, perquè no entenia el meu nom. Dies després el mateix mestre, va cridar als meus pares i els hi va dir “...su hijo tiene un exagerado orgullo de ser catalan...”
Coses del franquisme.
Al viatge de tornada cap a casa, m'he començat a preguntar sobre l'origen dels noms dels llocs, com sorgeixen, i qui decideix si son bons o no.
He entrat a Internet a mirar de trobar-hi informació.
He trobat una pàgina http://www.gencat.net/toponimia/interactiu/index.htm
Aquesta pàgina que explica d'una manera força planera què la toponímia, és la ciència que estudia l'origen i el significat dels noms del llocs, per tant això és el que m'interessa.
Sembla que els noms dels llocs fan referència a una gran varietat de factors. N'hi ha que fan una descripció geogràfica del lloc, d'altres que fan referència als seus orígens, noms de persones, etc.
Si hi pensem, el nom als llocs els hi donem la gent, prenent com a referència alguna cosa de l'entorn immediat.
Aplicat al nostre poble, la qüestió del nom, hauria de ser una cosa fàcil, ja que és un poble modern, amb una història curta però intensa.
Pel que hi ha escrit i fotografiat i el que ens ha tramès la gent més gran, es que va prendre com a referència l'estació, inaugurada l'any 1875 amb el nom de Balenyà, Tona, Seva i Taradell, al voltant de l'estació s'hi va anar aplegant cases i magatzems i podem suposar que quan definien la seva ubicació deien a l'estació de Balenyà. Més tard, al correu hi havien de posar “Baleñá-Estación” i parlessis amb qui parlessis quant li deies que eres de Balenyà sabia exactament de quin lloc li parlaves.
Als Hostalets de Balenyà, la gent era dels Hostalets i n'estaven orgullosos, era el seu poble hi el que els identificava.
Ara la gent dels Hostalets, s'ha quedat com la de Balenyà. Sense identitat.
Per Balenyà, el nom que se li va trobar més adequat, va ser el de Sant Miquel de Balenyà, fent referència a l'església de Sant Miquel del Sants, construïda entre els anys 1956 i 1957.
En la meva modesta opinió, la tria va ser un error, que fa mal pensar, Com podem veure, l'estació va ser molt abans que l'església, i l'església va ser construïda per la gent que va anar a viure als voltants de l'estació. Per tant el nom més correcte hauria de ser Balenyà Estació, si és que el nom de Balenyà ha de ser d'un altre municipi.
Però que passa si fem això, que de Balenyà estació se'n acabarà dient Balenyà, som ganduls de mena.
Seguint el mateix raonament, que passarà dient-ne Sant Miquel de Balenyà?
Passarà que se'n acabarà dient Sant Miquel.
És el gran dilema entre el que ha sigut, el que és i el que volen que sigui.
Quan parlen de nosaltres, els de la comarca de tota la vida, parlen de Balenyà però des de fa uns anys, els mitjans de comunicació parlen de Sant Miquel de Balenyà. Els nou vinguts al poble, de tant en tant en diuen Sant Miquel, En general a tot arreu hi apareix la paraula Balenyà, tot arreu, menys a un lloc, L'Ajuntament del municipi, on s'entesten a anomenar-lo Sant Miquel o sector Sant Miquel i els cartells de les carreteres, hi posen SANT MIQUEL de Balenyà.
Quan s'adonaran que tot hi ser del mateix municipi, som dos pobles diferents, quant s'adonaran que es creix més si es reconeix la diferencia que si es vol unir a contracor.
Que no se'n adonen que estan repetint la mateixa història de Catalunya i Espanya?

dijous, 21 d’agost de 2008

Un curiós a Balenyà - Associacions són útils?

- Hola, feia dies que no ens veiem
- És que no se on et fiques
- Perdona, vaig haver de marxar i no et vaig poder avisar.
- Prenem alguna cosa?
- Va si, i la fem petar una estona.
- Aquesta hora be de gust anar al xiringuitu de la plaça.
- Aquestes nits d'estiu s'hi està molt bé.
- I fa que els dies de la festa major, la gent no es dispersi massa.
- Que et sembla el programa de la festa major?
- Be, crec que serà divertida, però una cosa?, què no fan el tir al plat?
- Si el van fer el diumenge passat.
- Ostres, doncs no me'n vaig assabentar, si que vaig mirar malament el cartell.
- No, es que al cartell no hi sortia.
- Com és això?
- No ho se.
- Be, que hi farem. Haurem d'esperar un altre any per anar-hi
- Escolta, parlant una mica de tot, com va l'associació de veïns?.
- Be, com a mínim hi ha bones expectatives. Saps que vaig veure l'altre dia en un programa d'el 9 TVque es diu Angle Obert? L'has vist alguna vegada?
- Si, sol ser interessant.
- Hi havia l'alcalde de Seva i en aquell moment parlaven de l'utilitat de les associacions de veïns. Va dir, més o menys, que en l'època franquista, les associacions havien sortit per reivindicar i donar els serveis que els ajuntaments no donaven, però que ara no tenien sentit, perquè els ajuntaments ja cobrien aquesta funció.
- Penso, que en part te raó, en el tema de perquè van sortir les associacions de veïns, però, tu creus que els ajuntaments, poden substituir-les?
- A mi hem sembla que no, els ajuntaments democràtics, tan sols garanteixen que els ciutadans puguin votar un cop cada quatre anys als seus representats, però i després?
- Home, hi ha ajuntaments, com ara el de
El Figaró ,que tenen molt ben estructurada i reglamentada la participació ciutadana i potser no els és necessària una associació de veïns.
- Doncs si que en tenen una,
L'Associació de Veïns del Figaró , i es dedica a organitzar actes fixes i altres, segons les necessitats de cada moment, també serveix per recollir inquietuds i propostes dels ciutadans.
- És clar, hi hagi qui hi hagi a l'ajuntament, sempre és necessari que els veïns s'organitzin per proposar i fer allò que els sembla que és necessari en cada moment.
- I també és clar, que hi ha coses que fetes des i per els veïns, tenen un resultat diferent que si es fan des d'un ajuntament o un govern de cara a la ciutadania.
- Fixa't doncs. Si
les associacions són necessàries en el cas d'ajuntaments on els veïns tenen moltes possibilitats de participar i influir en les decisions que es prenen al municipi.
En la majoria d'ajuntaments, on tota la participació ciutadana, comença i acaba en anar a votar. I on la transparència en les accions de l'equip de govern, sobre tot si esta en majoria absoluta, és pràcticament inexistent i te un caràcter més aviat propagandístic. Encara ho són més.
- Però per això no hi ha els altre partits polítics?
- És clar que si, els altres partits, també tenen la seva funció en el joc democràtic, però els partits estan fets per guanyar eleccions i mantenir-se al poder tant temps com sigui possible, a més, els partits en alguns assumptes, tenen compromisos amb les seves directives comarcals, provincials, autonòmiques i nacionals, fins i tot europees. Per tant entren en un joc d'interessos més global. En canvi les associacions de veïns, es centren més en la proximitat, el dia a dia dels veïns i funcionen de forma assembleària, per tant, els objectius i les prioritats les marquen tots aquells veïns que hi participen i convencen a la majoria de participants. I sobre tot, la seva funció no és la de guanyar eleccions.
- Amb això tens raó, a més, a les associacions hi pot haver gent amb diferent ideologies polítiques i poden treballar plegats per temes que els afecten conjuntament, organitzant actes lúdics i de convivència, etc. sense sotmetre's a disciplines de partit ni directives externes.
- Bé però a les hores, les associacions son un altre tipus d'oposició.
- De cap manera, Les associacions de veïns, recullen les propostes dels veïns i les trameten a l'ajuntament, oferint la seva col·laboració per treballar conjuntament, per solucionar els problemes que pugui tenir la comunitat i per organitzar actes per millorar la convivència entre els veïns. Això no és oposició.
- A les hores perquè els hi son tan incomodes.
- Depèn de l'ajuntament. Si qui hi ha a l'ajuntament pensa que el municipi és seu i que els assumptes a solucionar son, tant sols, els que ell pensa, és ell mateix qui col·loca a l'associació com a oposició.
- És una qüestió de concepte, o creus que el municipi és de la gent que hi viu i per tant fas tot el possible perquè aquesta gent proposi i participi en les decisions a prendre. O creus que els ciutadans son els teus clients. I penses en plans de marketing per tal de guanyar eleccions.
- Un exemple d'això és el cas del Centre Cultural. En aquest cas el centre cultural, sortia al programa del partit polític que va guanyar les eleccions. Segur que hi va haver gent que aquest fet els va fer decantar per votar a aquest partit. Però en els programes electorals, només hi figuren anuncis sense cap detall massa important. Ara s'ha presentat el projecte i resulta que el centre cultural, és un edifici de forma estranya en un lloc molt complicat. En principi molta gent quant ha vist el projecte, li ha semblat que no era gens adequat a les necessitats del poble, però tot s'ha quedat en comentaris. L'associació de veïns va convocar una assemblea i es van parlar de com volíem que fos el centre cultural, de les coses que allà es van parlar s'ha entregat a l'ajuntament una instància amb les al·legacions pertinents, ara l'ajuntament l'haurà de contestar.
- Aquest és un cas en que l'ajuntament s'ho pot prendre com a una col·laboració o com un enfrontament.
- La millor situació per tothom, seria que s'ho prengués com una col·laboració i es treballés conjuntament amb les entitats per fer el centre cultural més útil per el poble. D'aquesta manera, el partit de govern compliria la seva promesa electoral i ho faria d'una manera útil per tothom.
- En el cas contrari, podria ser que es gastessin els mateixos diners o més, per fer un edifici molt especialitzat i amb capacitat insuficient, que tant sols es pogués utilitzar per molt poques activitats i molt concretes. Per tant, molt difícil d'amortitzar socialment.
- Ja veurem com acaba.
- Ostres tu quina xarrera, es nota que feia dies que no xarràvem.
- Jo crec que també ho fa l'ambient del xiringuitu i la cervesa.
- Potser que me'n vagi a dormir que encara no estic de vacances i al matí costa molt de llevar-se.
-Peró, és que s'està tant be aquí al carrer.
- Ens veiem aquests dies de festa major.
- I tant, bona nit.


dissabte, 3 de maig de 2008

Un Curiós a Balenyà

Un Curiós a Balenyà
L'accés a la Informació
(Segueix)
L'altre dia no vaig poder anar a esmorzar al bar de l'estació, tant com soc de curiós, també ho soc de despistat, havia quedat amb la família `per anar a fer una excursió entre cultural i emocional a la zona on va succeí un dels episodis de la passada guerra civil, la batalla de d'Ebre. Sort que vaig aconseguir avisar a temps al meu company de recerques.
Entro al bar i el meu company ja hi és. -Bon dia, saludo a tothom
-Bon dia. Em responen
-Hola Juan, em pots posar un entrepà de llom i una cervesa?
-Marchando.
Què, com va anar la visita?
-Be, molt be, encara que el cor pateix pensant en les persones que la van viure. Em vaig fixar que la gent que hi va de visita, ho mira des de punt molt diferents, uns ho miren des del costa humà, pensant en las persones i d'altres des del costa estratègic, aquests son , crec jo els que pateixen menys i gaudeixen més de la visita.
-Ja pot ser, suposo que per anar a un lloc així s'hi ha d'anar ben preparat.
-De totes maneres, també em va anar be per veure coses sobre el tema del que varem dir que avui buscaríem informació. Passejant per un poble que es diu La Fatarella, la guia ens va explicar que hi estaven fent un local, “Lo Centro” en diuen, és la recuperació del centre parroquial, que el bisbat ha cedit a l'ajuntament hi en fan un centre cívic, centre de dia, etc, finançat per a Generalitat mitjançant un PUOSC, després vaig tenir un altre sorpresa, estaven acabant un edifici de nova planta, també finançat per la Generalitat, en el que hi feien un Telecentre. Em vaig queda amb les ganes de mirar si tenen Web.
-Doncs Mirem-ho.
-Busquem “la fatarella”
-Si que en te mira és aquesta “http://www.lafatarella.altanet.org/
-Mira quin munt d'informació.
-Aquí hi posa Telecentre Punt Omnia diu “Els equipaments informàtics del Punt Òmnia/Telecentre/Punt de Suport UOC/Antena del Coneixement URV de la Fatarella estan al servei de la població per a realitzar diferents tasques com formació, connexió a internet, suport a les empreses, impuls del teletreball, entre altres.
-Per tant des d'aquí tothom que ho vol pot connectar-se a internet i fer el que li calgui de forma gratuïta, també s'hi fan cursos per aprendre a utilitzar l'ordinador i l'horari és quant la gent hi pot anar, de dimarts a divendres de 18:00 a 21:00 i els dissabtes de 9:00 a 13:00. està be, així no cal tenir un ordinador a casa ni pagar una connexió a internet, que son molt cares, per tal de poder estudiar i informar-se.
-Però escolta, mira tot els apartats que hi ha a la web:Alcaldia, Contacta, Grups Municipals, Regidories, Butlletí Municipal, e-bop, Ordenances Fiscals, Informació al Contribuent, Biblioteca, Telecentre, Educació, Centres de Culte, Esports, i molts més.
-Si mira, aquí hi posa entitats, a veure si n'hi ha gaires?
-Mira tu 17. Hi deu viure molta gent.
-Mirem-ho, a veure si clicant a “alcaldia”.
-Ostres “La Fatarella és un poble de 1.169 habitants situat al sud-oest del Principat de Catalunya, a la comarca de la Terra Alta, a una altitud de 500 m; la seva orografia... “ Doncs no és pas tant gran.
-Caram! Com avancen.
-Escolta, saps si es poden fer gestions per Internet.
-Si, és clar. N'hi ha algunes que les pot fer tothom. Per fer-ne d'altres has de tenir firma digital, que la pots aconseguir, en certs llocs oficials. I ara ja estan fent el DNI digital, que amb l'ajuda d'un lector de targetes amb xip connectat al ordinador, ja tens la teva signatura digital per relacionar-te amb les administracions.
-Mira. Vaig voler fer-me el DNI electrònic per poder fer gestions amb les administracions. Vaig entrar a la web del “Ministerio del Interior”, em van donar hora per dos dies després, hi vaig anar, i en vint minuts vaig sortir d'allà amb el meu carnet nou.
-Res a veure amb la gran aventura que és anar ben aviat al matí a la comissaria, espera que et donin número, estar pendent de a quina hora et tocarà i després tornar al cap d'uns dies a buscar-lo.
-Si mira. I ara amb el meu carnet i un lector de targes, podré connectar amb Hisenda i fer la meva declaració, incorporant-hi les dades fiscals que ells tenen de l'exercici, i presentaré la meva declaració. sense sortir de casa ni demanar hora.
-Però això ho fas tu perquè en saps.
-No. Això no costa gaire d'aprendre i és la millor manera d'apropar l'administració als ciutadans.
-Però això no ho pots fer si no pagues un dineral en una connexió ADSL.
-Per desgràcia a la majoria dels cassos si que és així. Però hi ha ajuntament que ja s'han adonat que si tots els ciutadans, sense discriminació, hem de ser iguals davant de les administracions, s'han de fer xarxes publiques obertes, que no estiguin subjectes a quotes. I fomentar la formació a persones de totes les edats.
-En coneixes algun?
-Si, en conec algun que en col·laboració amb guifi.net, ho estan fent, Gurb, on va néixer guifi,net, Tona, Sant Bertomeu de Grau, Centelles, Santa Eugènia de Berga, Malla, Orís, Sant Quirze de Besora, Prats de Lluçanès, Sant Martí de Centelles, Perafita, Sant Boi de Lluçanès, Besalú, Castellfollit de la Roca, etc. La majoria ho donen el servei a partir dels punts joves, els Telecentres i les Biblioteques, aprofitant els excedents de la connexió que tenen a Internet, d'altres aprofiten la connexió de l'ajuntament un cop finalitzat l'horari d'oficines.
-Està bé això, de fet, així s'aprofiten més unes connexions que ja paguem entre tots els ciutadans, que per tant son nostres. Però aquí no tenim ni biblioteca, ni telecentre i el punt jove no està obert tots els dies de la setmana.
-Penso que tot és proposar-ho, oi?
-Vols dir?
-Jo crec que si. No crec que s'hi puguin posar gaires objeccions a donar més servei als ciutadans, aprofitant recursos existents i amb un cost mínim de instal·lació i manteniment.
-Escolta i que en penses de proposar que en el nou centre cultural hi hagi una Biblioteca i un telecentre.
-Penso que si en sou molts d'interessats, ho podeu proposar, pel què se, el Centre Cultural, de moment és tant sols una proposta d'avantprojecte.
-Si. A la reunió de l'Associació de veïns, es va dir que és faria una nova reunió per recollir les mancances que trobàvem que tenia el nostre poble i establir grups de treball de totes aquelles que tinguessin un nombre suficient de gent interessada en solucionar M'ho apunto per proposar-ho.
-Penso que és molt important tenir accés a les fonts de coneixement tradicionals, les biblioteques, I a les fonts més modernes de coneixement, Internet. Sempre sense oblidar la transmissió oral. I que s'ha de fer de tal manera que tothom hi tingui accés per no crear més diferències en les oportunitats de desenvolupament social, cultural i econòmic dels ciutadans.
-Hi estic d'acord.
-Bé, ja s'ha fet tard, potser que ho deixem per avui oi.
-Que et sembla si ens veiem d'aquí a una setmana?
-Per a mi perfecte.
-A deu a tothom.
Surto al carrer, fa un dia esplèndid, estic content, ho deu fer la primavera?

divendres, 7 de març de 2008

Un Curiós a Balenyà - Buscant Informació

Un Curiós a Balenyà
Buscant informació

(Segueix)

Mmmm, que bé he dormit.
Em llevo, faig una dutxa, una mala costum en temps de sequera però si no la faig no soc persona, surto de l'habitació per anar a prendre un cafè i posar-me en marxa, entro al bar restaurant de l'hotel i demano un cafè. Mentre el prenc veig que tenen el 9nou i hi faig una ullada, descobreixo amb sorpresa que hi ha una entrevista a l’alcalde de Seva i que és força extensa, quant surti he de comprar el diari per poder-la llegir tranquil·lament. Prenc el cafè i vaig a fer un volt pel poble. Sortint de l'Hotel hi trobo una piscina i una mena de parc d'atraccions per la canalla, a l'altre costat de la carretera hi ha un punt d'informació municipal, que no és obert, sembla que sigui un d'aquells punts que es posen a l'entrada dels pobles. Segueixo caminant i veig a l'esquerra un gran edifici modern, no se ben bé que és, m'hi apropo i veig que és just al costat d'unes pistes de tennis i molt a prop del camp de futbol, penso que potser és el pavelló municipal d'esports.
Torno endarrere per una avinguda franquejada per torres o xalets, que sembla tenir la funció de ronda, giro a la dreta i entro al casc antic, em fa l'efecte que no faci massa temps que l'hagin arreglat. Em fixo que els noms dels carrers, són tots en català i amb uns suports a joc amb l'entorn. Faig un volt, passo per davant de l'ajuntament i vaig a parar a una plaça molt ben arreglada, amb uns sortidors i tot. Em paro a parlar amb uns senyor grans que estan prenent el sol asseguts a un banc.
- Fa un bon dia avui.
- Si, molt millor que ahir.
- És molt maco aquest poble, i aquesta plaça, fa molt de goig.
- L'alcalde ens ha fet una bona plaça i, quant és fosc, la font s'il·lumina amb llums de colors.
- Ningú ho hagués dit quant érem joves que això ho arribaríem a veure aquí.
- Perdonin però soc foraster i curiós, aquell edifici modern que hi ha a l'entrada del poble què és?
- Allò és el Teatre, bé en diuen la sala polivalent i l'alcalde hi organitza espectacles, molt bé de preu o gratuïts.
-Deu estar bé això. Bé els deixo.
Veig que hi ha un quiosc. Compro el diari, al vespre ja el llegiré. Tinc gana i decideixo tornar a Balenyà a fer un entrepà a l'estació.
Mentre torno cap al cotxe, penso que no hi pot haver pas massa diferència amb el nombre d'habitants d'un nucli urbà a l'altre.
Agafo el cotxe i surto de Seva en direcció a Balenyà, en uns minuts estic aparcant al costat de l'estació, el terra és encara ple de fang de la pluja d'ahir.
Entro a la cantina, hi ha un parell de persones parlant amb en Juan, Ens saludem
-Bon dia.
-Bon dia.
-Em poses un entrepà de llom amb formatge i una cervesa.
M'assec a una taula i faig un cop d'ull al diari, vaig de dret a l'entrevista amb l'alcalde de Seva. Fent una llegida ràpida, sembla que la seva motivació personal és Seva i que Seva és el seu principal motiu per estar a la política, tot i que diu una frase que no acabo d'entendre, “...a Seva fem poble, no fem política.” Hauré de buscar les diferents definicions de política que hi pugui haver, per entendre aquesta frase, potser aquesta nit tindré temps.
Mentre estic llegint, entra al bar el senyor amb qui vaig estar parlant ahir acompanyat d'un seu amic.
- Hola, has trobat lloc per dormir.
- Si, a l'hotel de Seva, hi he dormit molt bé.
- Va bé que et trobi, ahir, després que marxessis, vàrem estar parlant amb uns amics del tema i ens sorgien dubtes de la utilitat d'una associació, i ens sembla gairebé impossible el tema de l'Entitat
Municipal.
M'he adonat que a l'estació hi ha un punt de connexió a internet.
- Si vols podem connectar-nos, conec alguna pàgina que hi ha informació i normativa sobre aquests temes.- En Juan em porta l'entrepà.
- Gràcies.
Ens podem posar a l'ordinador?
- I tant!
- Per començar podem anar a la pagina de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, http://www.confavc.org/
- Mira, aquí posa legislació.
Mirem la llei d'associacions. És de l'any 1997 i diu:
...L'element associatiu es configura, així, clau en la construcció d'una societat més participativa i com a factor essencial per al progrés social i l'avenç de Catalunya com a país”.
Més endavant podem llegir:
Avançar avui cap a una societat catalana democràticament forta i ben articulada significa aconseguir una realitat associativa de les mateixes característiques.”
-Carai!!, sembla que des de les institucions es veu amb bons ulls la creació d'associacions.
-Si, però no sé si les de veïns estan prou ben vistes, ja que moltes vegades hi ha diferències importats i si no es superen porten a mobilitzacions i això a les institucions no els agrada.
-A veure que trobem, busca amb la paraula “veïns”.
-Mira, aquí que hi diu:
Les associacions de veïns i veïnes, constituïdes per a la defensa de llurs interessos generals o sectorials, a les quals es refereix, amb la consideració d'entitats de participació ciutadana, la Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, es regeixen, en els aspectes generals, per les normes contingudes en la present llei, sens perjudici dels drets que tenen reconeguts en relació amb el municipi en la dita Llei ni d'altres especificatius que estableixin altres lleis.”
-Ostres!!, doncs si que en parla, i sembla que estan molt ben considerades, fins i tot diu que en parla la llei aquesta de règim local.
-Si, això sembla, crec que he vist que també la podem trobar a la web.
-A veure, si. Mira aquí “Llei 8-1987 municipal i de règim local”
-Ha de ser això.
-Si que ho és, te cent vint-i-dues pàgines.
-Busquem “Participació ciutadana”.
-Mira que diu l'article 58
1. Per a tal de facilitar la participació ciutadana en la gestió dels assumptes municipals, el ple pot acordar la creació d’òrgans territorials de gestió desconcentrada.
2. Per a constituir aquest òrgans, s'han d'aplicar les regles següents:
  1. Han d’integrar regidors, representants del veïns i de les associacions ciutadanes.
  2. En relació amb el nombre de membres que integrin l’òrgan, el nombre de regidors no pot ésser superior a un terç del total.
  3. Per a distribuir els llocs que corresponen a les associacions ciutadanes, s'aplica el criteri de proporcionalitat en relació amb llur implantació efectiva, d'acord amb les dades que resulten del registre establert per l’article 143.4.”
    - Para un moment, això no ho acabo d'entendre.
    - Si mira, vol dir que les associacions tindran més representació com més socis representin, ja que en el registre s'ha de certificar el nombre de membres d'una associació.
    - Ja ho entenc, per tant com més socis tingui l'associació de veïns, la llei li garanteix més participació.
  4. Presideix l’òrgan el regidor en qui l'alcalde delegui, d'acord amb el que estableix la lletra f).
  5. Per a designar els regidors es garanteix el principi de proporcionalitat amb els vots obtinguts en el territori corresponent en les darreres eleccions municipals.
  6. Per a designar representants dels veïns s'aplica un procediment anàleg a l’establert per l'article 78. 3 i 5, i el càrrec de regidor-president ha de correspondre a un membre de la llista més votada en l’àmbit territorial de què es tracta.”
- Molt interessant. Per què no llegim l'article 143.4, per saber segur què diu?
- Mira, si és un article dedicat a les associacions de veïns. Llegim-lo:
1. Les associacions constituïdes per a la defensa dels interessos generals o sectorials dels veïns tenen la consideració d'entitats de participació ciutadana.
2. En relació amb el municipi, per acord del ple, les associacions tenen dret a:
  1. Rebre informació directa dels assumptes que són de llur interès.
  2. Elevar propostes d’actuació en l’àmbit de les matèries de competència municipal.
  3. Formar part del òrgans de participació.
  4. Intervenir en les sessions del ple i de les comissions d'estudi, d'informe o de consulta en els supòsits específics que es determinen.
3.Els municipis, d'acord amb llurs possibilitats econòmiques, han de determinar els mitjans públics que poden ésser utilitzats per les associacions en l'exercici de llurs funcions, i també els ajuts econòmics de què poden gaudir a càrrec dels pressupostos corresponents. L'assignació de mitjans i la distribució dels ajuts s'han d'efectuar, amb criteris objectius, d'acord amb la importància i la representativitat de les entitats.”
- Mira, a l'hora de repartir els diners per fer activitats, també és molt important ser molts socis.
- Si, és bàsic. Seguim.
4. Sens perjudici del Registre General d'Associacions de la Generalitat, els municipis han d'establir un registre propi a l'efecte del que disposa aquest article.
5. A petició de l'ens local interessat i de les mateixes entitats, la Generalitat, d'acord
amb el que disposa el Decret 3526 1981, del 29 de desembre, ha de sol·licitar a l'Estat declaració d'utilitat pública de les entitats a què es refereix aquest article.”
- Sembla que les associacions de veïns són entitats que la llei les té com a molt importats per la gestió dels municipis.
- Si, però fixa't que la majoria dels articles en que parla dels espais de participació, diuen “...per acord del ple...” Per tant, tot acaba depenent del grup majoritari a l'ajuntament.
- Ja, però si no hi ets i no tens una amplia representació, segur que no prenen l'acord.
- Tens raó, a més, si hi ha tantes lleis que regulen la participació, deu ser que és bo pel municipi que hi siguin.
- Jo penso que la participació regulada dels veïns a la gestió del municipi, fa que la democràcia no perdi el seu sentit.
- Potser tens raó.
- M'ha agradat comprovar tot el que es pot conèixer amb això de l'internet. Jo em pensava que tan sols servia per passar l'estona jugant i mirant pel·lícules. Quant jo era jove, trobar tota aquesta informació ens hagués costat un munt de temps i diners.
- Si, i així ho hem trobat amb un parell d'horetes.
- Llàstima que no tothom hi tingui accés.
- Mira, si vol, demà quedem aquí per esmorzar i busquem informació sobre l'accés a les
tecnologies de la informació.
- Demà a les deu va bé.
- Molt bé. Fins demà.
(Continuarà)

Jaume Mauri