dimarts, 30 de setembre del 2008

Un curiós a Balenyà - D'on soc?

Ja fa dies que no puc anar a l'estació a fer-la petar, estic molt enfeinat, recordeu el primer escrit, quant vaig arribar, doncs ara ja soc d'aquí, he comprat una casa i m'hi quedo a viure.
La casa, és una casa d'aquestes que va fer la cooperativa, una de les primeres i que van fer que comencés el creixement d'aquest poble.
Ara que soc d'aquí, he de començar a fer coses aquí, per començar, em faré soci de El Gallaret i també de l'Associació de Veïns de Balenyà.
Ahir em vaig anar a empadronar i avui a canviar l'adreça del DNI, el problema ha estat quant m'han demanat d'on era, m'he quedat garratibat i amb un gran dubte.
La funcionaria m'ha mirat amb cara d'incredulitat, deu haver pensat, mira un altre que no sap on viu.
He reaccionat com he pogut.-Miri senyoreta, visc a Balenyà, i està dins el municipi de Seva.
Ella s'ho ha mirat i m'ha dit Balenyà és un municipi i Seva un altre, i jo li he dit que això no podia ser, que jo m'havia empadronat a Seva i visc a Balenyà.
De sobte m'he adonat del meu error, havia de dir que era de Sant Miquel de Balenyà (Seva).
Sembla que això era la solució al problema i això es el que diu el meu flamant DNI.
Aquest incident m'ha tornat a la meva infantesa, quant en un barri perifèric de Barcelona, vaig començar el 1er curs d'EGB a una escola nacional. El primer dia, el professor, Don Jose Antonio, ens va anar demanant el nom, jo ben natural, li vaig dir que em deia Jaume i ell em va repetir “Como te llamas?”, jo em pensava que no m'havia sentit i li vaig repetir Jaume, no se com va anar, perquè el record s'hem perd, ho recordo com un mal moment, davant de tota la classe de nens que no coneixia, amb el nou mestre, que tampoc coneixia, mirant-me enfadat i els altres rient-se de mi, sembla que vaig arribar a entendre que li havia de dir que em deia Jaime, perquè recorda la meva mare, que quant vaig arribar a casa, el primer que li vaig dir va ser que teníem un mestre que no entenia gens el català, perquè no entenia el meu nom. Dies després el mateix mestre, va cridar als meus pares i els hi va dir “...su hijo tiene un exagerado orgullo de ser catalan...”
Coses del franquisme.
Al viatge de tornada cap a casa, m'he començat a preguntar sobre l'origen dels noms dels llocs, com sorgeixen, i qui decideix si son bons o no.
He entrat a Internet a mirar de trobar-hi informació.
He trobat una pàgina http://www.gencat.net/toponimia/interactiu/index.htm
Aquesta pàgina que explica d'una manera força planera què la toponímia, és la ciència que estudia l'origen i el significat dels noms del llocs, per tant això és el que m'interessa.
Sembla que els noms dels llocs fan referència a una gran varietat de factors. N'hi ha que fan una descripció geogràfica del lloc, d'altres que fan referència als seus orígens, noms de persones, etc.
Si hi pensem, el nom als llocs els hi donem la gent, prenent com a referència alguna cosa de l'entorn immediat.
Aplicat al nostre poble, la qüestió del nom, hauria de ser una cosa fàcil, ja que és un poble modern, amb una història curta però intensa.
Pel que hi ha escrit i fotografiat i el que ens ha tramès la gent més gran, es que va prendre com a referència l'estació, inaugurada l'any 1875 amb el nom de Balenyà, Tona, Seva i Taradell, al voltant de l'estació s'hi va anar aplegant cases i magatzems i podem suposar que quan definien la seva ubicació deien a l'estació de Balenyà. Més tard, al correu hi havien de posar “Baleñá-Estación” i parlessis amb qui parlessis quant li deies que eres de Balenyà sabia exactament de quin lloc li parlaves.
Als Hostalets de Balenyà, la gent era dels Hostalets i n'estaven orgullosos, era el seu poble hi el que els identificava.
Ara la gent dels Hostalets, s'ha quedat com la de Balenyà. Sense identitat.
Per Balenyà, el nom que se li va trobar més adequat, va ser el de Sant Miquel de Balenyà, fent referència a l'església de Sant Miquel del Sants, construïda entre els anys 1956 i 1957.
En la meva modesta opinió, la tria va ser un error, que fa mal pensar, Com podem veure, l'estació va ser molt abans que l'església, i l'església va ser construïda per la gent que va anar a viure als voltants de l'estació. Per tant el nom més correcte hauria de ser Balenyà Estació, si és que el nom de Balenyà ha de ser d'un altre municipi.
Però que passa si fem això, que de Balenyà estació se'n acabarà dient Balenyà, som ganduls de mena.
Seguint el mateix raonament, que passarà dient-ne Sant Miquel de Balenyà?
Passarà que se'n acabarà dient Sant Miquel.
És el gran dilema entre el que ha sigut, el que és i el que volen que sigui.
Quan parlen de nosaltres, els de la comarca de tota la vida, parlen de Balenyà però des de fa uns anys, els mitjans de comunicació parlen de Sant Miquel de Balenyà. Els nou vinguts al poble, de tant en tant en diuen Sant Miquel, En general a tot arreu hi apareix la paraula Balenyà, tot arreu, menys a un lloc, L'Ajuntament del municipi, on s'entesten a anomenar-lo Sant Miquel o sector Sant Miquel i els cartells de les carreteres, hi posen SANT MIQUEL de Balenyà.
Quan s'adonaran que tot hi ser del mateix municipi, som dos pobles diferents, quant s'adonaran que es creix més si es reconeix la diferencia que si es vol unir a contracor.
Que no se'n adonen que estan repetint la mateixa història de Catalunya i Espanya?