Quant les coses van malament, quant ens toquen els sous i els horaris, quant ens obliguen a canviar, quant en definitiva hem de fer un esforç suplementari, ens queixem!!!!!
Ens queixem i sempre amb raó, amb la nostra raó.
Cada canvi o modificació que es fa en la nostra vida i que no ha estat decidida per nosaltres mateixos (axó suposaria que coneixem i hem analitzat el problema a superar), ens revolta.
Per tant si donem per bona la suposició que quant decidim per nosaltres mateixos un canvi, l'encarem amb esperit positiu, per difícil i dur que sigui, fora millor que els canvis es fessin segons les necessitats dels afectats per aquest canvi, i diria més, partint de les propostes dels implicats.
Posem el cas de la reforma educativa (he de confessar que no conec el text de la llei proposada i en base a què s'ha platejat). Però, el que si sembla, veient les manifestacions i protestes que hi ha per part de pares, professors i alumnes, és que aquesta reforma ha estat formulada des del govern i potser, segur que si, des del govern, conjuntament amb un grup de professors, pedagogs i experts. Però la percepció és que ha estat feta per el conseller Maragall i que es pretén imposar, tant si com no.
Potser hagués estat millor que partint de l'anàlisi dels problemes i les solucions proposades per part de professors, pares, alumnes i demés persones implicades en els sistema educatiu s'anés consensuant una llei participada que donés solució als problemes que l'entorn afectat viu com a seus. A les hores, no hi haurien protestes, com a molt hi hauria persones individuals que creurien que la seva proposta era millor que la que ha estat escollida per la majoria, però, en la tolerància i l'acceptació de les decisions raonades de la majoria, està, crec jo, l'essència d'una societat més justa i sàvia, per tant més lliure.
Educar en el lliure pensament, l'anàlisi de les situacions, en no seguir consignes, en saber diferenciar entre publicitat i informació, entre el que és necessari i el que es superflu, en escoltar i compartir, en pensar en què afecten als altres les nostres accions,... Crec que és el bon camí cap aquesta societat més lliure i s'avia.
En una societat educada d'aquesta manera, hagés estat impossible créixer econòmic tan gran com s'ha viscut els darrers anys així com aquesta crisi que ara estem vivint.
