dijous, 24 de desembre del 2009

Després de trenta anys d'ajuntaments democràtics cal fer-los democràtics de veritat.

Després de trenta anys d'ajuntaments democràtics cal fer-los democràtics de veritat.
Després de 30 anys d'ajuntaments democràtics, podem fer un anàlisi una mica clar del que en podem esperar.
Els ciutadans ens hem acostumat a seguir com sempre, tant sols que ara podem triar quin partit volem votar i després, que facin el que vulguin.
En alguns casos, es poden observar persones, que com si d'equips de futbol es tractessin, faci el que faci el seu partit, el segueixen votant, amb un sentit de la lleialtat gairebé feudal.
El més important son els valors que representen, el que fa unir a molta gent al seu voltant, és l'esquer i com si de sectes que anul·len la voluntat es tractés, aquest valors, representatius del partit fan desaparèixer tot allò que fan per darrera sense cap control.
Potser ara després de la petita part d'escàndols econòmics i jocs d'interessos que s'estan destapant, es hora de fer una revisió dels mecanismes perquè això no segueixi passant.
Cal una transparència total en els pressupostos i contractes que es fan als ajuntaments, així com l'establiment de mecanismes de participació i control per part de la ciutadania.
Els mecanismes per a la participació:
1.La iniciativa popular (On els ciutadans i organitzacions ciutadanes fan propostes al conjunt de la ciutadania)
2.El referèndum (On el conjunt de la ciutadania vota les propostes)
3.La revocació dels càrrecs electes (D'entre les iniciatives populars que es poden presentar a referèndum està la revocació de càrrecs públics )
De fet, la democràcia es defineix com el poder del poble i els mecanismes de democràcia representativa, ens demostren cada dia que no compleixen aquest fi.
Hi ha pobles on s'estan fent passos cap a una democràcia més real, una democràcia participativa.
Un d'aquests pobles ens és molt proper.
El Figaró. El document següent està extret de la seva pàgina web:
Pressupostos Participatius Descripció: El pressupost municipal és la principal eina de gestió d'un Ajuntament. En el pressupost municipal es concreten les despeses que l'Ajuntament farà al llarg de tot l'any. És per això que si volem avançar cap a una democràcia més participativa és fonamental que la decisió d'aquestes accions es sotmeti a participació ciutadana. En això consisteix el Pressupost Participatiu: és la ciutadania qui decideix directament com es gasten els diners municipals anualment.

El procés dels pressupostos participatius requereix d’unes regles. Aquestes varen ser consensuades participativament l’any 2004 i han estat revisades per la CPPC al finalitzar cadascun dels exercicis.
El mètode, que està detallat a la Guia Pràctica que us podeu descarregar des d'aquesta pàgina, es pot resumir en les següents etapes:

1a etapa - SELECCIÓ DE LES PROPOTES PER SER SOTMESES A VOTACIÓ.

Es seleccionaran 50 propostes per ser sotmeses a votació de la següent manera:

- 20 propostes del Pla d'Acció de l'Agenda 21, seleccionades per la Comissió de seguiment de l'Agenda 21
- 15 propostes del PAM seleccionades per l'equip de govern
- 15 propostes escollides per la Comissió Permanent de Participació entre: el PAM, les propostes ciutadanes de les tres edicions anteriors, els diferents plans estratègics municipals, altres propostes fetes pels membres de la comissió.

Totes les propostes han de ser legals, de competència municipal, d'execució anual, tècnicament viables i no poden superar els 50.000 €. No hi poden haver propostes insostenibles o que fomentin l'exclusió social. Correspon a la Comissió Permanent de Participació aplicar aquests criteris.

2a etapa - VOTACIÓ POPULAR

Cada ciutadà/na pot votar les 10 propostes que més li agradin i això permet obtenir un ordre de prioritats.

També es fa una votació infantil al CEIP Montmany per seleccionar una proposta.

3a etapa: CRITERIS DE VALOR AFEGIT

Finalment, la Comissió Permanent de Participació Ciutadana defineix quines són les propostes que formaran part del Pressupost Municipal de l'any següent, i ho fa aplicant els següents criteris:

a) La votació feta per la ciutadania. Aquest criteri tindrà un pes del 65 per cent sobre el resultat final.
b) Adequació al planejament estratègic del municipi (Agenda 21, PAM, Pla d'accessibilitat i Pla de Desenvolupament Local). Aquest criteri tindrà un pes del 25 per cent.
c) Si cobreixen o no necessitats bàsiques (entenent per necessitats bàsiques: salut, treball, habitatge, educació o seguretat). Aquest criteri tindrà un pes del 10 per cent.

Amb l’aplicació d’aquests criteris, s'obté l’ordre de prioritats definitiu i s'escullen les propostes que queden en les primeres posicions fins a assolir el límit econòmic del pressupost participatiu.

La quantitat de diners que es posen a participació enguany és de 100.000 €. D'aquests, almenys 50.000 € s'hauran de destinar a executar accions del Pla d'Acció de l'Agenda 21. Dels 100.000 € sotmesos a participació el govern garanteix l'execució de 50.000 €, mentre que els 50.000 € restants es condicionen a l'obtenció de finançament extern.

A més, les accions resultants del procés hauran de respondre als 3 objectius estratègics del municipi fixats en el Taller de Futur de l'any 2005:

a) Creixement moderat, fomentant la cohesió social, amb equilibri i aprofitant el casc urbà
b) Fomentar el turisme relacionat al medi ambient, per generar ocupació dins el poble i mantenir la indústria actual
c) Protecció i conservació de l’entorn, fomentant el civisme de cadascú de nosaltres

Cadascun d’aquests objectius estratègics haurà de tenir almenys una proposta en el resultat final.

Mecanismes previstos: Novembre 2009:
Selecció de les 48 propostes que seran sotmeses a votació popular. Les propostes són filtrades per la Comissió Permanent.

Del 30 de novembre al 11 de desembre de 2009:
Votació popular. Cada ciutadà/na pot votar 10 propostes.

Desembre de 2009:
Priorització de les propostes per part de la CPPC aplicant els criteris de valor afegit.

Gener de 2009:
Incorporació dels resultats al Pressupost Municipal 2008.

Gener-desembre 2010:
Execució de les propostes seleccionades.
No us sembla que aquests procediments fan que torni la confiança amb la democràcia i que sentim que això del poder resideix en el poble sigui una mica més veritat?
Senyors amb trenta anys ja hem après a votar, ara ens toca decidir, ja fa molts anys que hem passat la majoria d'edat.
Jaume Mauri
(Els documents usats per fer aquest article han estat extrets de la Viquipèdia i la pàgina web de El Figaró

dilluns, 23 de novembre del 2009

La premi Nobel d'economia defensa la gestió de la propietat comú per part dels usuaris


El passat 12 d'octubre Elionor Ostrom va ser guardonada amb el premi Nobel d'economia 2009, junt amb l'economista Oliver Williamson.
Ha estat guardonada per els seu “Anàlisis sobre el govern econòmic”. Tant en la economia de la propietat comú com a la de les empreses. Tots dos han posat les bases dels millors treballs sobre la organització de la economia.
La Elionor Omstrom, és catedràtica de la facultat de ciències polítiques a Los Angeles. Dels seus estudis es desprèn:
1.Els fons i recursos públics han de ser usats per el manteniment de l'estat del ben estar o del règim de seguretat social.
2.Les transaccions econòmiques més freqüents, es donen a les empreses associacions i famílies. En molts casos amb la proximitat dels propis interessats, en especial en aquells recursos compartits
3.Es posiciona en contra de la creença general que la propietat comú te una gestió pobre i que ha de ser regulada per les autoritats o privatitzada i davant de la privatització o la gestió pública, Ostrom assegura que aquesta propietat pot ser gestionada amb èxit per les associacions d'usuaris.
Per a la millora dels resultats de la gestió per part de las associacions d'usuaris, segons Ostrom és necessària la concurrència de dos factors essencials:
a)La definició prèvia de les normes reguladores de la seva activitat.
b)La determinació precisa de sancions per aquells que no les compleixin.
A veure si els governants municipals se'n comencen a adonar i compten amb els usuaris per a la gestió dels espais i locals públics, així com no posen tants problemes en la gestió dels diners públics per les entitats que fan, sense cap anim de lucre, un servei a la població.
Que hi podem perdre la majoria dels vilatans ?

dimecres, 25 de març del 2009

Protesta i participació

Quant les coses van malament, quant ens toquen els sous i els horaris, quant ens obliguen a canviar, quant en definitiva hem de fer un esforç suplementari, ens queixem!!!!!
Ens queixem i sempre amb raó, amb la nostra raó.
Cada canvi o modificació que es fa en la nostra vida i que no ha estat decidida per nosaltres mateixos (axó suposaria que coneixem i hem analitzat el problema a superar), ens revolta.
Per tant si donem per bona la suposició que quant decidim per nosaltres mateixos un canvi, l'encarem amb esperit positiu, per difícil i dur que sigui, fora millor que els canvis es fessin segons les necessitats dels afectats per aquest canvi, i diria més, partint de les propostes dels implicats.
Posem el cas de la reforma educativa (he de confessar que no conec el text de la llei proposada i en base a què s'ha platejat). Però, el que si sembla, veient les manifestacions i protestes que hi ha per part de pares, professors i alumnes, és que aquesta reforma ha estat formulada des del govern i potser, segur que si, des del govern, conjuntament amb un grup de professors, pedagogs i experts. Però la percepció és que ha estat feta per el conseller Maragall i que es pretén imposar, tant si com no.
Potser hagués estat millor que partint de l'anàlisi dels problemes i les solucions proposades per part de professors, pares, alumnes i demés persones implicades en els sistema educatiu s'anés consensuant una llei participada que donés solució als problemes que l'entorn afectat viu com a seus. A les hores, no hi haurien protestes, com a molt hi hauria persones individuals que creurien que la seva proposta era millor que la que ha estat escollida per la majoria, però, en la tolerància i l'acceptació de les decisions raonades de la majoria, està, crec jo, l'essència d'una societat més justa i sàvia, per tant més lliure.
Educar en el lliure pensament, l'anàlisi de les situacions, en no seguir consignes, en saber diferenciar entre publicitat i informació, entre el que és necessari i el que es superflu, en escoltar i compartir, en pensar en què afecten als altres les nostres accions,... Crec que és el bon camí cap aquesta societat més lliure i s'avia.
En una societat educada d'aquesta manera, hagés estat impossible créixer econòmic tan gran com s'ha viscut els darrers anys així com aquesta crisi que ara estem vivint.