La Comunitat d'aprenentatge Les Basseroles

Les Comunitats d’aprenentatge són una aposta per un model educatiu que supera les desigualtats educatives, socials i econòmiques que es generen a la societat. Una escola on tothom té les mateixes oportunitats, en la que tothom pot aportar les seves idees i entre tots col•laborar en l’educació dels nens i les nenes.
    Els principals objectius són arribar als màxims aprenentatges per a tots els infants i una bona convivència. Aquests objectius estan basats en els següents principis:
•    TOTS els infants tenen les capacitats per aprendre.
•    La necessitat d’augmentar totes les interaccions que potencien l’aprenentatge i d’utilitzar tots els mitjans i recursos per aconseguir el màxim nivell d’aprenentatge.
•    La col•laboració es fa des d’un diàleg igualitari.
•    La diversitat és enriquidora i produeix més aprenentatges.
•    La solidaritat és un criteri de funcionament del centre, de l’aula i de tota la comunitat educativa.
 Les famílies de la nostra escola sempre han participat activament en el centre: preparant les festes, aquest curs en els tallers d’educació infantil, en la preparació de les escenes del pessebre, l’hort, ... i sempre hi ha hagut un lligam amb diferents entitats del poble com: els Tonis, el Casal dels avis, el bibliobús, ...
Amb tot això, l’equip de professors esplanteja buscar algun projecte que englobés el fet de ser una escola oberta i participativa i que a més, els nostres alumnes continuessin tenint un aprenentatge de qualitat i perquè no, millorar els resultats acadèmics.
A partir d’aquí, va començar un procés de cerca d’informació fins a trobar el que heu sentit a parlar: les COMUNITATS D’APRENENTATGE.

COM ARRIBEM A SER UNA COMUNITAT D’APRENENTATGE?
FASE DE SENSIBILITZACIÓ
El procés de transformació es va iniciar al gener de 2011. Després de posar-nos en contacte amb el Departament d’Educació i el CRP (Centre de Recursos de Vic) ens van adjudicar el curs de sensibilització de 30 hores on mestres (de la nostra escola i d’altres escoles) i familiars van poder conèixer en què consistia ser una Comunitat d’Aprenentatge. El CREA (Centre d’ Investigació Social i educativa de la Universitat de Barcelona) va ser l’encarregat de portar a terme aquest assessorament.
L’equip de mestres va visitar algunes escoles per tal de poder conèixer diferents experiències i a partir d’aquí, calia fer una reflexió profunda tant per part dels mestres com de les famílies.



FASE PRESA DE DECISSIÓ
En aquesta fase el claustre ens vam reunir i vam deliberar sobre la transformació de l’escola en Comunitat d’aprenentatge. En el nostre cas el 100% del claustre va decidir tirar endavant amb el projecte. A partir d’aquí es va iniciar la fase de sensibilització i presa de decisions de les famílies.
 Es va informar a les famílies de la nostra decisió i de la importància del seu recolzament a la nostra proposta de transformació. Es van fer dues assemblees per tal de que tothom hi pogués assistir (una a les tres de la tarda i l’altra a les vuit del vespre), hi va haver una gran participació per part de les famílies.
A l’assemblea vam comptar amb la col·laboració d’en Pep Sala (Departament d’Educació),  familiars i cap d’estudis de l’escola Vila Parietes de Parets del Vallès i Itxaso Tellado professora de la Universitat de Vic i membre del CREA. Les famílies havien de decidir si estaven d’acord amb el projecte o no. La proposta era que per tirar endavant aquest projecte es necessitava, com a mínim, un 80% d’acord. Com a la votació va sortir que un 80.33% va dir que sí, per tant el proper curs es porta a la pràctica.

FASE DEL SOMNI
Actualment estem en aquesta fase, la del somni. Aquí les famílies, el claustre i els nens i les nenes somiem l’escola ideal, sota el lema “l’escola que volem pels nostres fills i filles sigui l’escola que volem per tots els nens i les nenes”.
Al passadís de l’escola hem dibuixat una “basserola” on anem penjant els nostres somnis a través de gotes d’aigua i d’animals que puguem trobar a qualsevol bassa (granotes, ocells...). A més, hem deixat bústies a tres establiments del poble, per tal que tothom pugui somiar com vol l’escola.
A través dels somnis es fomentarà la participació i serà el punt de partida per engegar el projecte.

FASE DE PRIORITATS I PLANIFICACIÓ
Aquesta fase consisteix en agrupar els somnis segons grans àmbits o temes. Per exemple somnis que afecten a dins de l’aula, fora de l’horari escolar, a infraestructures, etc. A partir de les agrupacions formarem el que serà les COMISSIONS DE TREBALL que estaran formades per mestres, familiars i tot aquelles persones que en vulguin formar part.
Entre tots, prioritzarem els somnis que es realitzaran a curt o llarg termini, depenent de les necessitats de la comunitat educativa.



ALTRES ACTUACIONS DINTRE DE LES COMUNITATS D’APRENTATGE
A més de la implicació dels familiars en les diferents comissions, les aules s’obren als voluntaris/àries (familiars, estudiants...). Dins d’aquestes actuacions podem destacar les següents:
GRUPS INTERACTIUS à  treballem amb grups reduïts on a cada grup hi ha un adult (voluntari) que fa de dinamitzador ajudant a que els alumnes parlin, que s’ajudin entre ells... La mestra tutora és l’encarregada d’organitzar l’aula i de parlar amb els voluntaris que entren a l’aula. Fer grups interactius fa que:
o    Cada deu o quinze minuts els alumnes canvien d’activitat, per tant, podem avançar temari.
o     No tenen temps d’avorrir-se.
o     Uns ajuden als altres i aprenen en valors.
TERTÚLIES LITERÀRIES à  a prtir d’un conte (els més petits) o de la lectura individual d’un llibre (els més grans) aconseguim:
o    Generar diàleg
o    Els alumnes s’enriqueixen amb temes sobre actituds, sentiments, opinions...
o    Generen interaccions.
o    Potencia l’esperit crític.
o    Crea necessitat de buscar informació.
        Es basa amb la idea que entre tots ho podem llegir tot.

A mesura que es vagi tirant endavant amb el projecte es poden engegar altres actuacions d’èxit com les Biblioteques Tutoritzades (espai on els alumnes poden accedir i a on troben voluntaris que els ajuden a fer els deures), la Prevenció de Conflictes (on tots junts podem fer unes normes de convivència segons les necessitats de cada centre), Formació de familiars, etc.



Entre tots i totes, aconseguirem complir tots els somnis.

“Jo encara, tinc un somni...”
Martin Luther King



Enllaços d'interès:


http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Arees_actuacio/innovacio_educativa/comunitats_aprenentatge/document_marc_comunitats_aprenentatge.pdf


http://www.escolalledoner.com/
                            

Nota de premsa sobre la sentència de l'Audiència Nacional, cas Màlaga vs CMT

Nota de premsa sobre la sentència de l'Audiència Nacional, cas Màlaga vs CMT

creat: Dc, 14/09/2011 - 23:38 — rroca - actualitzat: 15/9/11 00:08

Nota de premsa de guifi.net aclaratòria envers el comunicat del gabinet de premsa de l’Audiència Nacional arrel de la sentència de 01.09.11 de l’Audiència Nacional confirmant les resolucions de la CMT de 08.02.10 i 13.05.10 en contra de l’Ajuntament de Màlaga.

L’Audiència Nacional va dictar sentència de 01.09.11 confirmant les resolucions de la CMT de data 08.02.10 imposant a l’ajuntament de Màlaga una sanció de 300.000,- € com a infracció molt greu per no haver realitzat la comunicació prèvia d’inici d’activitat i la resolució de 13.05.10, inscrivint-lo d’ofici com a operador de telecomunicacions.

L’objecte d’aquesta sentència gira de forma bàsica sobre l’obligació de l’Ajuntament de notificar a la CMT les seves activitats en matèria de telecomunicacions: Mentre l’Ajuntament de Màlaga considerava que no calia efectuar-la per considerar que desenvolupava una activitat que havia de qualificar-se d’“autoprestació”, la CMT va resoldre en el seu dia que l’activitat de l’ajuntament no era autoprestació pel que tenia l’obligació de realitzar aquesta notificació.

En aquesta controvèrsia entre institucions, la nota de premsa tramesa per l’Audiència Nacional el 14.09.11 no ha ajudat en la clarificació del tema sinó que ha generat dubtes de la legalitat de prestar el servei de wi-fi lliure i gratuït per part de les administracions públiques.

El gabinet de premsa de l’Audiència Nacional ha emès un comunicat, que en comptes d’explicar què ha resolt la sentència de 01.09.11, dóna a entendre coses absolutament diferents, que a més, poden perjudicar les activitats que fem terceres parts -cas de guifi.net- i que no tenen res a veure amb aquesta resolució judicial.

La nota informativa enviada als mitjans de comunicació suggereix que la sentència limita -o per extensió prohibeix- les xarxes públiques sense fils i/o “obertes”. Prova d’això és que ràpidament diversos mitjans han publicat en el dia d’avui titulars com ara, La Audiència Nacional pone coto al wi-fi público (La Vanguardia),La Audiencia limita a las administraciones a prestar wifi gratis (El País), La Audiencia Nacional obliga a las administraciones a pagar una tasa para ofrecer wi-fi gratuito (Europa Press), etc.

Per evitar confusions, és important recordar que:

    Guifi.net opera des de sempre xarxes obertes i disponibles al públic en general, que és el que entén la llei com a xarxa pública, que inclou formats gratuïts per als usuaris, que ho fem de forma sostenible basats en criteris de mercat, des de la iniciativa privada i en col·laboració amb molts ajuntaments de l’estat espanyol. És una activitat notificada de forma prèvia a la CMT i que, en conseqüència, respecta escrupolosament el marc legal espanyol.
    Com a conseqüència de l'apartat anterior, cap participant de guifi.net, inclosos els Ajuntaments, han tingut mai cap problema similar al que es tracta en la sentència.
    El marc jurídic europeu i espanyol estableixen clarament que l’exercici de les telecomunicacions és una activitat lliberalitzada, que pot realitzar-la tothom mitjançant el règim de comunicació prèvia a la CMT i que les limitacions que s’hi poden aplicar són les que es deriven estrictament del contingut de la llei i no pas d'altres.

Corrupció i eleccions municipals

Corrupció i eleccions municipals

Després de trenta anys d'ajuntaments democràtics cal fer-los democràtics de veritat.

Després de trenta anys d'ajuntaments democràtics cal fer-los democràtics de veritat.
Després de 30 anys d'ajuntaments democràtics, podem fer un anàlisi una mica clar del que en podem esperar.
Els ciutadans ens hem acostumat a seguir com sempre, tant sols que ara podem triar quin partit volem votar i després, que facin el que vulguin.
En alguns casos, es poden observar persones, que com si d'equips de futbol es tractessin, faci el que faci el seu partit, el segueixen votant, amb un sentit de la lleialtat gairebé feudal.
El més important son els valors que representen, el que fa unir a molta gent al seu voltant, és l'esquer i com si de sectes que anul·len la voluntat es tractés, aquest valors, representatius del partit fan desaparèixer tot allò que fan per darrera sense cap control.
Potser ara després de la petita part d'escàndols econòmics i jocs d'interessos que s'estan destapant, es hora de fer una revisió dels mecanismes perquè això no segueixi passant.
Cal una transparència total en els pressupostos i contractes que es fan als ajuntaments, així com l'establiment de mecanismes de participació i control per part de la ciutadania.
Els mecanismes per a la participació:
1.La iniciativa popular (On els ciutadans i organitzacions ciutadanes fan propostes al conjunt de la ciutadania)
2.El referèndum (On el conjunt de la ciutadania vota les propostes)
3.La revocació dels càrrecs electes (D'entre les iniciatives populars que es poden presentar a referèndum està la revocació de càrrecs públics )
De fet, la democràcia es defineix com el poder del poble i els mecanismes de democràcia representativa, ens demostren cada dia que no compleixen aquest fi.
Hi ha pobles on s'estan fent passos cap a una democràcia més real, una democràcia participativa.
Un d'aquests pobles ens és molt proper.
El Figaró. El document següent està extret de la seva pàgina web:
Pressupostos Participatius Descripció: El pressupost municipal és la principal eina de gestió d'un Ajuntament. En el pressupost municipal es concreten les despeses que l'Ajuntament farà al llarg de tot l'any. És per això que si volem avançar cap a una democràcia més participativa és fonamental que la decisió d'aquestes accions es sotmeti a participació ciutadana. En això consisteix el Pressupost Participatiu: és la ciutadania qui decideix directament com es gasten els diners municipals anualment.

El procés dels pressupostos participatius requereix d’unes regles. Aquestes varen ser consensuades participativament l’any 2004 i han estat revisades per la CPPC al finalitzar cadascun dels exercicis.
El mètode, que està detallat a la Guia Pràctica que us podeu descarregar des d'aquesta pàgina, es pot resumir en les següents etapes:

1a etapa - SELECCIÓ DE LES PROPOTES PER SER SOTMESES A VOTACIÓ.

Es seleccionaran 50 propostes per ser sotmeses a votació de la següent manera:

- 20 propostes del Pla d'Acció de l'Agenda 21, seleccionades per la Comissió de seguiment de l'Agenda 21
- 15 propostes del PAM seleccionades per l'equip de govern
- 15 propostes escollides per la Comissió Permanent de Participació entre: el PAM, les propostes ciutadanes de les tres edicions anteriors, els diferents plans estratègics municipals, altres propostes fetes pels membres de la comissió.

Totes les propostes han de ser legals, de competència municipal, d'execució anual, tècnicament viables i no poden superar els 50.000 €. No hi poden haver propostes insostenibles o que fomentin l'exclusió social. Correspon a la Comissió Permanent de Participació aplicar aquests criteris.

2a etapa - VOTACIÓ POPULAR

Cada ciutadà/na pot votar les 10 propostes que més li agradin i això permet obtenir un ordre de prioritats.

També es fa una votació infantil al CEIP Montmany per seleccionar una proposta.

3a etapa: CRITERIS DE VALOR AFEGIT

Finalment, la Comissió Permanent de Participació Ciutadana defineix quines són les propostes que formaran part del Pressupost Municipal de l'any següent, i ho fa aplicant els següents criteris:

a) La votació feta per la ciutadania. Aquest criteri tindrà un pes del 65 per cent sobre el resultat final.
b) Adequació al planejament estratègic del municipi (Agenda 21, PAM, Pla d'accessibilitat i Pla de Desenvolupament Local). Aquest criteri tindrà un pes del 25 per cent.
c) Si cobreixen o no necessitats bàsiques (entenent per necessitats bàsiques: salut, treball, habitatge, educació o seguretat). Aquest criteri tindrà un pes del 10 per cent.

Amb l’aplicació d’aquests criteris, s'obté l’ordre de prioritats definitiu i s'escullen les propostes que queden en les primeres posicions fins a assolir el límit econòmic del pressupost participatiu.

La quantitat de diners que es posen a participació enguany és de 100.000 €. D'aquests, almenys 50.000 € s'hauran de destinar a executar accions del Pla d'Acció de l'Agenda 21. Dels 100.000 € sotmesos a participació el govern garanteix l'execució de 50.000 €, mentre que els 50.000 € restants es condicionen a l'obtenció de finançament extern.

A més, les accions resultants del procés hauran de respondre als 3 objectius estratègics del municipi fixats en el Taller de Futur de l'any 2005:

a) Creixement moderat, fomentant la cohesió social, amb equilibri i aprofitant el casc urbà
b) Fomentar el turisme relacionat al medi ambient, per generar ocupació dins el poble i mantenir la indústria actual
c) Protecció i conservació de l’entorn, fomentant el civisme de cadascú de nosaltres

Cadascun d’aquests objectius estratègics haurà de tenir almenys una proposta en el resultat final.

Mecanismes previstos: Novembre 2009:
Selecció de les 48 propostes que seran sotmeses a votació popular. Les propostes són filtrades per la Comissió Permanent.

Del 30 de novembre al 11 de desembre de 2009:
Votació popular. Cada ciutadà/na pot votar 10 propostes.

Desembre de 2009:
Priorització de les propostes per part de la CPPC aplicant els criteris de valor afegit.

Gener de 2009:
Incorporació dels resultats al Pressupost Municipal 2008.

Gener-desembre 2010:
Execució de les propostes seleccionades.
No us sembla que aquests procediments fan que torni la confiança amb la democràcia i que sentim que això del poder resideix en el poble sigui una mica més veritat?
Senyors amb trenta anys ja hem après a votar, ara ens toca decidir, ja fa molts anys que hem passat la majoria d'edat.
Jaume Mauri
(Els documents usats per fer aquest article han estat extrets de la Viquipèdia i la pàgina web de El Figaró

La premi Nobel d'economia defensa la gestió de la propietat comú per part dels usuaris

El passat 12 d'octubre Elionor Ostrom va ser guardonada amb el premi Nobel d'economia 2009, junt amb l'economista Oliver Williamson.
Ha estat guardonada per els seu “Anàlisis sobre el govern econòmic”. Tant en la economia de la propietat comú com a la de les empreses. Tots dos han posat les bases dels millors treballs sobre la organització de la economia.
La Elionor Omstrom, és catedràtica de la facultat de ciències polítiques a Los Angeles. Dels seus estudis es desprèn:
1.Els fons i recursos públics han de ser usats per el manteniment de l'estat del ben estar o del règim de seguretat social.
2.Les transaccions econòmiques més freqüents, es donen a les empreses associacions i famílies. En molts casos amb la proximitat dels propis interessats, en especial en aquells recursos compartits
3.Es posiciona en contra de la creença general que la propietat comú te una gestió pobre i que ha de ser regulada per les autoritats o privatitzada i davant de la privatització o la gestió pública, Ostrom assegura que aquesta propietat pot ser gestionada amb èxit per les associacions d'usuaris.
Per a la millora dels resultats de la gestió per part de las associacions d'usuaris, segons Ostrom és necessària la concurrència de dos factors essencials:
a)La definició prèvia de les normes reguladores de la seva activitat.
b)La determinació precisa de sancions per aquells que no les compleixin.
A veure si els governants municipals se'n comencen a adonar i compten amb els usuaris per a la gestió dels espais i locals públics, així com no posen tants problemes en la gestió dels diners públics per les entitats que fan, sense cap anim de lucre, un servei a la població.
Que hi podem perdre la majoria dels vilatans ?

Protesta i participació

Quant les coses van malament, quant ens toquen els sous i els horaris, quant ens obliguen a canviar, quant en definitiva hem de fer un esforç suplementari, ens queixem!!!!!
Ens queixem i sempre amb raó, amb la nostra raó.
Cada canvi o modificació que es fa en la nostra vida i que no ha estat decidida per nosaltres mateixos (axó suposaria que coneixem i hem analitzat el problema a superar), ens revolta.
Per tant si donem per bona la suposició que quant decidim per nosaltres mateixos un canvi, l'encarem amb esperit positiu, per difícil i dur que sigui, fora millor que els canvis es fessin segons les necessitats dels afectats per aquest canvi, i diria més, partint de les propostes dels implicats.
Posem el cas de la reforma educativa (he de confessar que no conec el text de la llei proposada i en base a què s'ha platejat). Però, el que si sembla, veient les manifestacions i protestes que hi ha per part de pares, professors i alumnes, és que aquesta reforma ha estat formulada des del govern i potser, segur que si, des del govern, conjuntament amb un grup de professors, pedagogs i experts. Però la percepció és que ha estat feta per el conseller Maragall i que es pretén imposar, tant si com no.
Potser hagués estat millor que partint de l'anàlisi dels problemes i les solucions proposades per part de professors, pares, alumnes i demés persones implicades en els sistema educatiu s'anés consensuant una llei participada que donés solució als problemes que l'entorn afectat viu com a seus. A les hores, no hi haurien protestes, com a molt hi hauria persones individuals que creurien que la seva proposta era millor que la que ha estat escollida per la majoria, però, en la tolerància i l'acceptació de les decisions raonades de la majoria, està, crec jo, l'essència d'una societat més justa i sàvia, per tant més lliure.
Educar en el lliure pensament, l'anàlisi de les situacions, en no seguir consignes, en saber diferenciar entre publicitat i informació, entre el que és necessari i el que es superflu, en escoltar i compartir, en pensar en què afecten als altres les nostres accions,... Crec que és el bon camí cap aquesta societat més lliure i s'avia.
En una societat educada d'aquesta manera, hagés estat impossible créixer econòmic tan gran com s'ha viscut els darrers anys així com aquesta crisi que ara estem vivint.

Un curiós a Balenyà - D'on soc?

Ja fa dies que no puc anar a l'estació a fer-la petar, estic molt enfeinat, recordeu el primer escrit, quant vaig arribar, doncs ara ja soc d'aquí, he comprat una casa i m'hi quedo a viure.
La casa, és una casa d'aquestes que va fer la cooperativa, una de les primeres i que van fer que comencés el creixement d'aquest poble.
Ara que soc d'aquí, he de començar a fer coses aquí, per començar, em faré soci de El Gallaret i també de l'Associació de Veïns de Balenyà.
Ahir em vaig anar a empadronar i avui a canviar l'adreça del DNI, el problema ha estat quant m'han demanat d'on era, m'he quedat garratibat i amb un gran dubte.
La funcionaria m'ha mirat amb cara d'incredulitat, deu haver pensat, mira un altre que no sap on viu.
He reaccionat com he pogut.-Miri senyoreta, visc a Balenyà, i està dins el municipi de Seva.
Ella s'ho ha mirat i m'ha dit Balenyà és un municipi i Seva un altre, i jo li he dit que això no podia ser, que jo m'havia empadronat a Seva i visc a Balenyà.
De sobte m'he adonat del meu error, havia de dir que era de Sant Miquel de Balenyà (Seva).
Sembla que això era la solució al problema i això es el que diu el meu flamant DNI.
Aquest incident m'ha tornat a la meva infantesa, quant en un barri perifèric de Barcelona, vaig començar el 1er curs d'EGB a una escola nacional. El primer dia, el professor, Don Jose Antonio, ens va anar demanant el nom, jo ben natural, li vaig dir que em deia Jaume i ell em va repetir “Como te llamas?”, jo em pensava que no m'havia sentit i li vaig repetir Jaume, no se com va anar, perquè el record s'hem perd, ho recordo com un mal moment, davant de tota la classe de nens que no coneixia, amb el nou mestre, que tampoc coneixia, mirant-me enfadat i els altres rient-se de mi, sembla que vaig arribar a entendre que li havia de dir que em deia Jaime, perquè recorda la meva mare, que quant vaig arribar a casa, el primer que li vaig dir va ser que teníem un mestre que no entenia gens el català, perquè no entenia el meu nom. Dies després el mateix mestre, va cridar als meus pares i els hi va dir “...su hijo tiene un exagerado orgullo de ser catalan...”
Coses del franquisme.
Al viatge de tornada cap a casa, m'he començat a preguntar sobre l'origen dels noms dels llocs, com sorgeixen, i qui decideix si son bons o no.
He entrat a Internet a mirar de trobar-hi informació.
He trobat una pàgina http://www.gencat.net/toponimia/interactiu/index.htm
Aquesta pàgina que explica d'una manera força planera què la toponímia, és la ciència que estudia l'origen i el significat dels noms del llocs, per tant això és el que m'interessa.
Sembla que els noms dels llocs fan referència a una gran varietat de factors. N'hi ha que fan una descripció geogràfica del lloc, d'altres que fan referència als seus orígens, noms de persones, etc.
Si hi pensem, el nom als llocs els hi donem la gent, prenent com a referència alguna cosa de l'entorn immediat.
Aplicat al nostre poble, la qüestió del nom, hauria de ser una cosa fàcil, ja que és un poble modern, amb una història curta però intensa.
Pel que hi ha escrit i fotografiat i el que ens ha tramès la gent més gran, es que va prendre com a referència l'estació, inaugurada l'any 1875 amb el nom de Balenyà, Tona, Seva i Taradell, al voltant de l'estació s'hi va anar aplegant cases i magatzems i podem suposar que quan definien la seva ubicació deien a l'estació de Balenyà. Més tard, al correu hi havien de posar “Baleñá-Estación” i parlessis amb qui parlessis quant li deies que eres de Balenyà sabia exactament de quin lloc li parlaves.
Als Hostalets de Balenyà, la gent era dels Hostalets i n'estaven orgullosos, era el seu poble hi el que els identificava.
Ara la gent dels Hostalets, s'ha quedat com la de Balenyà. Sense identitat.
Per Balenyà, el nom que se li va trobar més adequat, va ser el de Sant Miquel de Balenyà, fent referència a l'església de Sant Miquel del Sants, construïda entre els anys 1956 i 1957.
En la meva modesta opinió, la tria va ser un error, que fa mal pensar, Com podem veure, l'estació va ser molt abans que l'església, i l'església va ser construïda per la gent que va anar a viure als voltants de l'estació. Per tant el nom més correcte hauria de ser Balenyà Estació, si és que el nom de Balenyà ha de ser d'un altre municipi.
Però que passa si fem això, que de Balenyà estació se'n acabarà dient Balenyà, som ganduls de mena.
Seguint el mateix raonament, que passarà dient-ne Sant Miquel de Balenyà?
Passarà que se'n acabarà dient Sant Miquel.
És el gran dilema entre el que ha sigut, el que és i el que volen que sigui.
Quan parlen de nosaltres, els de la comarca de tota la vida, parlen de Balenyà però des de fa uns anys, els mitjans de comunicació parlen de Sant Miquel de Balenyà. Els nou vinguts al poble, de tant en tant en diuen Sant Miquel, En general a tot arreu hi apareix la paraula Balenyà, tot arreu, menys a un lloc, L'Ajuntament del municipi, on s'entesten a anomenar-lo Sant Miquel o sector Sant Miquel i els cartells de les carreteres, hi posen SANT MIQUEL de Balenyà.
Quan s'adonaran que tot hi ser del mateix municipi, som dos pobles diferents, quant s'adonaran que es creix més si es reconeix la diferencia que si es vol unir a contracor.
Que no se'n adonen que estan repetint la mateixa història de Catalunya i Espanya?