dilluns, 31 de desembre del 2007

Un Curiós a Balenyà

1- Un curiós a Balenyà
Primer contacte

Arribo a Balenyà, trobo una zona industrial, cases, botigues de queviures, carnisseries, forns, estanc, forces restaurants, l’església, l’ambulatori, el casal d’avis, l’escola, l’estació, el camp de futbol...
He deixat el cotxe a una cantonada, miro el nom del carrer,, “Calle San Miguel de los Santos”, cantonada amb “Calle Mayor”, hem quedo sorprès, soc despistat, però hem sembla que no he sortit de Catalunya i soc a la comarca d'Osona... cosa estranya, no recordo cap altre poble de Catalunya on passi això, penso que potser és l’únic poble on no saben que en Franco va morir ja fa molt de temps.
Penso, potser hi ha una biblioteca i allà hi trobaré una explicació, però quant pregunto per la biblioteca, em diuen que no n’hi ha, que fa anys que n’hi va haver una que van fer entre tots... De sobte una altre persona em diu, que si, que n'hi ha una a l’estació.

Segueixo el meu camí en direcció a l’estació, travesso la carretera, per un pas de vianants i caic de dret a un gran fangar, entro a l’estació.

-Perdoneu, us ho deixaré tot ple de fang.

Em responen des de darrera la barra de la cantina.

-Tant se val, és el que passa cada vegada que plou.

Em miro els llibres que hi te i m’interesso pel sistema d’intercanvi, hi ha un cartell que diu que en pots agafar un sempre que el tornis o en deixis un altre a canvi. Em quedo embadalit veient les fotografies antigues, de finals del segle dinou i principis del vint... Cada vegada ho entenc menys; pregunto per l’ajuntament, com pot ser que no l’hagi vist? Em contesta un senyor que hi ha prenent un cafè.

-No l’has vist perquè no n’hi ha.

-Com pot ser, un poble sense ajuntament?

L’home em tranquil·litza.

- És que som un barri de Seva, ens diuen sector Sant Miquel.
- Un barri de Seva?, però si Seva és a més de 1 Km d’aquí,
- Si, però el tribunal suprem així ho va decidir, si tens temps te'n faré cinc cèntims.

A fora torna a ploure, i de fet no m’espera ningú, demano un cafè i em disposo a escoltar la història d’aquest poble inexistent, sembla que és diu Balenyà.

-Mira, aquest poble nasqué a finals del segle dinou al voltant de l’estació, l’estació s’anomenà Balenyà-Tona-Seva-Taradell, i des d’aquell moment, per tothom que va arribar a aquest lloc, en va dir Balenyà.
A les proximitats de l’estació hi havia diferents cases de pagès, després s’hi van anar construint empreses i magatzems, als voltants de l'any 1964, a partir de la necessitat de treballadors de la zona, de tenir un habitatge, es va constituir una “cooperativa de vivendes”.
La cooperativa fou la responsable del més gran creixement que ha tingut el poble, tot i les dificultats posades per l'ajuntament de Seva on, segons he llegit, en aquells moments hi havia tres o quatre regidors que eren constructors i el primer que van fer va ser negar l'aigua a la cooperativa, però van solucionar el problema portant-la del costat dels Hostalets.
A la construcció de les cases hi va participar molta gent de la que després hi ha viscut.
El poble sorgit de tot això, pertanyia a quatre municipis: Seva, Els Hostalets de Balenyà, Malla i El Brull. Tot el que es volia fer era un problema, però la gent treballava junta per tal de donar-se allò que els hi mancava. Es va crear una Associació de Veïns per defensar els interessos del poble, la vida associativa i les entitats eren vives i tot el poble participava de les activitats que s’organitzaven. Es feien colònies d’estiu per els nens i altres activitats, en realitat allò era un poble viu i actiu. De tot això en va sortir la idea de fer les accions necessàries per promoure la segregació dels quatre municipis per crear-ne un de nou. Això va passar entre els anys 1991 i 1993, uns anys en que tot el poble va estar bolcat en el projecte, no es va pensar que una cosa tant evident per tota la gent del poble i de la comarca, topés amb la paret d'interessos, per mi incomprensibles. El resultat de tot allò fou que el 13 de desembre de 1993 el BOE publicà el decret que agregava tot el nucli de Balenyà, que passava a anomenar-se Sant Miquel de Balenyà, al municipi de Seva, i el que podia haver sigut el cap d'any més feliç per tota la gent d'aquest poble, va passar a ser el més trist.

Totes les il·lusions i energies posades per tanta gent en el projecte van portar al més gran desànim, del que encarà no n'hem sortit.

-El temps diu que cura les ferides.

-Dons en aquest poble les ha fet cada vegada més grans, i ha fet que la gent més activa s'hagi dividit i en alguns casos, estan fins i tot enfrontats.

-Perdona que t'interrompi, però perquè estan dividits?

-Després de tot allò, la gent més activa a pres diferents actituds, a mi em sembla que creient que és la millor manera de fer activitats al poble, però, uns acusen als altres d'haver rebut favors per part de l'alcalde de Seva a canvi de que li facin costat i els altre acusen els uns de que l'únic motiu de la seva acció és el d'anar en contra de l'alcalde de Seva i mirar per el que a ells els interessa.

-Però no poden veure-hi més enllà?, el millor és treballar en les coincidències i la dinàmica ja et portarà a fer les accions que calgui per aconseguir el millor per el poble.

- Jo també ho veig així, però crec que l'ambient, ja està molt enrarit i ja s'han dit masses coses que fan molt difícil la reconciliació.
-Però, al poble actual hi ha la mateixa gent que hi havia l'any 1991?

-No, al poble hi ha anat arribant gent nova, que d'entrada, com et passa a tu, no entenen massa bé que passa. Han anat a viure a Balenyà, que es diu Sant Miquel de Balenyà i que les gestions i les decisions sobre el que aquí hi passa es fan i prenen a Seva. Aquest gent que pot veure els problemes que hi ha i que està neta de la gran depressió col·lectiva i dels enfrontaments personals, són en els que calladament, confiem molts dels que ens hem anat apartant, per por a represàlies, per por a crítiques, per desencís o simplement per cansament.

-I no hi ha la possibilitat de fer una Entitat Municipal Descentralitzada?

-Be, si. De fet la sentència sobre l'expedient de segregació ho recomanava, però això ho ha de gestionar l'Ajuntament i com és evident no l'interessa.

-No, no és cert. El procediment per la creació d'una Entitat Municipal Descentralitzada, es pot promoure, tant des d'un ajuntament, com per part dels veïns, tant sols es necessita que la majoria de veïns de la zona afectada ho vulguin i l'ajuntament, tant si hi està d'acord, com si no, ho ha de trametre a la Generalitat, per tal de començar el procés.

-Caram, n'estàs segur d'això que em dius?

-Tant segur com que soc a Balenyà, bé potser més, perquè després de tot el que m'ha explicat, no se pas ben bé on soc.

-Però creus que val la pena tornar a passar per tot un procés, semblant al de la segregació. Què hi podem guanyar?

-Val la pena, si tot el que m'ha explicat és veritat. Les Entitats Municipals descentralitzades, tenen per llei, la vigilància dels béns d'ús públic i dels comunals, la conservació i l'administració del seu patrimoni, inclòs el forestal, i la regulació de l'aprofitament dels seus béns comunals. L'enllumenat public i la neteja viària. L'execució d'obres i la prestació de serveis de competència municipal d’interès exclusiu de l'entitat, quan són a càrrec del municipi respectiu o de la comarca.
L'ajuntament pot delegar en l'entitat les altres competències que permeten un exercici descentralitzat... Bé, per tant, si el que voleu és gestionar el vostre entorn immediat, aquesta fòrmula us ho permet.



-Si, ja ho entenc, passant-ho a la política nacional, la segregació seria la independència i l'Entitat Municipal Descentralitzada, seria una mena d'autonomia.

-Si. Ho podríem dir així, però amb l'avantatge de ser una administració tant propera que pot ser fàcilment controlable pels veïns.

-Però creus que en un poble desunit i cansat com aquest, això es pot tirar endavant, si no hi ha ni una associació de veïns que funcioni?

-Home, si realment es vol, ja funcionarà i si no, deu ser que tot ja us està bé i que aquest lloc seguirà sent el Poble Inexistent i amb el temps la seva història serà oblidada i esdevindrà per a tots els nou nascuts i els nou vinguts el “Sector Sant Miquel”.

-Déu no ho vulgui - respon entristit i amb els ulls vidriosos.

-Perdoni, no el volia entristir, però així és com ho veig, encara que si molts teniu aquest sentiment de tristor al veure el futur que us espera, segur que tornareu a fer, renovats amb les energies dels nou vinguts, que aquest poble existeixi.

-Déu t'escolti, però es que estem tant cansats.

-Bé, s'ha fet tard i encara no tinc cap lloc on anar a dormir, que hi ha algun lloc on lloguin habitacions?

-Aquí a Balenyà no. Pujant a Seva hi ha un hotel, també pots anar a Tona, Santa Eugènia o Vic.

-Moltes gràcies, provaré sort a Seva, així coneixeré el centre del municipi.

Surto de l'estació, caic de peus al fang, arribo a la carretera, després d'uns intents la travesso, torno a la plaça de l'església on he deixat el cotxe, engego i deixo Balenyà en direcció a Seva.
Arribo a Seva, just a l'entrada del Poble veig el cartell que anuncia l'hotel i giro a veure si tinc sort i hi ha una habitació lliure...


2- Un curiós a Balenyà
La Mirada de Maquiavel

Al vespre a l'habitació dono voltes a la conversa que he tingut al bar de l'estació de Balenyà, m'ha quedat gravada al cervell, la cara de profunda tristor que l'hi he vist a aquell senyor amb qui he parlat. No entenc el que passa, què ha passat perquè hagin arribat a un punt d'auto estima tant baix? Recordo que un dia vaig llegir al diari, que en la constitució del Consell Comarcal d'Osona, s'esmentà Maquiavel per explicar alguna decisió presa, no recordo quina, però penso que potser les coses que aquí passen responen a les recomanacions que va fer el senyor Maquiavel al segle XVI en el seu llibre El Príncep. Trec el portàtil, hem connecto a Internet i hem baixo el llibre, el vaig llegir ja fa molts anys, podria ser que hi trobés alguna cosa.
Em poso a llegir amb impaciència, vaig directament a l'index, on hi apareixen tots el tipus de principats que pot governar un príncep (Passat als tems actuals un Governant).
Vaig seguint l'index i en poques ratlles trobo un capítol que per el que m'han explicat avanç, pot ser aplicable a Balenyà, el capítol cinquè, porta per títol “De quina manera han de ser governats els estats que abans, de ser ocupats per el nostre príncep, es regien per les seves pròpies lleis”. Crec que aquesta podria ser encertada, ja que Balenyà és un poble que s'ha fet a ell mateix i s'ha tingut d'espavilar i organitzar, per tant, s'ha hagut de regir per les seves pròpies lleis.
El capítol, comença dient, “Quant els estats que s'han conquerit estan acostumats a viure amb les seves lleis i en llibertat, hi ha tres maneres de conservar-los: la primera arruïnar-los; la segona, anar-hi a viure personalment; la tercera deixar-los viure amb les seves pròpies lleis, traient-hi una contribució anual...”, més endavant diu: “...Però en realitat, no hi ha cap altre manera segura de posseir-los que la ruïna. I qui es converteix en amo d'una ciutat acostumada a ser lliure i no la destrossa, que compti a ser destrossat per ella, perquè sempre te per refugi en la rebel·lió, el nom de la llibertat i de les seves antigues lleis, que no es perdran mai ni per molt temps que passi, ni pels beneficis del conqueridor. I per molt que es faci i es proveeixi, si no es desuneixen o es dispersen els habitants, no oblidaran aquell nom i aquelles lleis...”
Això que he llegit, sembla que pot explicar una part del que ha passat, la desunió ha fet que no hi hagués resistència, per altre part, el què diu de que mai obliden el nom i les antigues lleis, crec que també coincideix en el que passa. Segueixo llegint. “...Però quant les ciutats o províncies, estan acostumades a viure sota un príncep, que la seva família s'hagi extingit, com per una part, estan acostumades a obeir (...), no es posen d'acord per triar un nou príncep i no saben viure lliures, són més lentes en prendre les armes i amb més facilitat, pot un príncep guanyar-les i assegurar-se-les...”
També pot ser que no hagi fet bé la interpretació dels fets que he sentit a l'estació, i es tracti d'aquest darrer fragment el que expliqui tot el que ha passat, si és així, penso que tot seguirà igual per molt de temps. Me n'adono que no conec prou el poble com per analitzar-lo amb possibilitat d'encert i com que soc curiós de mena, decideixo quedar-me uns quants dies per aquí i conèixer més el lloc. Tinc son i em fico al llit, penso, són curioses les coincidències, però ja se sap, no és bo mirar les coses des d'un sol costat ni únicament des de la mirada d'un observador i analista de la política al segle XVI ...zzzzz...
(Continuarà)

Jaume Mauri

1 comentari:

yonibigut ha dit...

text simpatic...
dona peu a reflexionar sobre el futir del poble...
ara, no mes ens falta algun voluntari que es mulli el cul...
¿qu vol començar?