El racó d'en Jaume

La Comunitat d'aprenentatge Les Basseroles

2011-11-24T13:07:00.001-08:00

Les Comunitats d’aprenentatge són una aposta per un model educatiu que supera les desigualtats educatives, socials i econòmiques que es generen a la societat. Una escola on tothom té les mateixes oportunitats, en la que tothom pot aportar les seves idees i entre tots col•laborar en l’educació dels nens i les nenes.
    Els principals objectius són arribar als màxims aprenentatges per a tots els infants i una bona convivència. Aquests objectius estan basats en els següents principis:
•    TOTS els infants tenen les capacitats per aprendre.
•    La necessitat d’augmentar totes les interaccions que potencien l’aprenentatge i d’utilitzar tots els mitjans i recursos per aconseguir el màxim nivell d’aprenentatge.
•    La col•laboració es fa des d’un diàleg igualitari.
•    La diversitat és enriquidora i produeix més aprenentatges.
•    La solidaritat és un criteri de funcionament del centre, de l’aula i de tota la comunitat educativa.
Les famílies de la nostra escola sempre han participat activament en el centre: preparant les festes, aquest curs en els tallers d’educació infantil, en la preparació de les escenes del pessebre, l’hort, ... i sempre hi ha hagut un lligam amb diferents entitats del poble com: els Tonis, el Casal dels avis, el bibliobús, ...
Amb tot això, l’equip de professors esplanteja buscar algun projecte que englobés el fet de ser una escola oberta i participativa i que a més, els nostres alumnes continuessin tenint un aprenentatge de qualitat i perquè no, millorar els resultats acadèmics.
A partir d’aquí, va començar un procés de cerca d’informació fins a trobar el que heu sentit a parlar: les COMUNITATS D’APRENENTATGE.

COM ARRIBEM A SER UNA COMUNITAT D’APRENENTATGE?
FASE DE SENSIBILITZACIÓ
El procés de transformació es va iniciar al gener de 2011. Després de posar-nos en contacte amb el Departament d’Educació i el CRP (Centre de Recursos de Vic) ens van adjudicar el curs de sensibilització de 30 hores on mestres (de la nostra escola i d’altres escoles) i familiars van poder conèixer en què consistia ser una Comunitat d’Aprenentatge. El CREA (Centre d’ Investigació Social i educativa de la Universitat de Barcelona) va ser l’encarregat de portar a terme aquest assessorament.
L’equip de mestres va visitar algunes escoles per tal de poder conèixer diferents experiències i a partir d’aquí, calia fer una reflexió profunda tant per part dels mestres com de les famílies.

FASE PRESA DE DECISSIÓ
En aquesta fase el claustre ens vam reunir i vam deliberar sobre la transformació de l’escola en Comunitat d’aprenentatge. En el nostre cas el 100% del claustre va decidir tirar endavant amb el projecte. A partir d’aquí es va iniciar la fase de sensibilització i presa de decisions de les famílies.
Es va informar a les famílies de la nostra decisió i de la importància del seu recolzament a la nostra proposta de transformació. Es van fer dues assemblees per tal de que tothom hi pogués assistir (una a les tres de la tarda i l’altra a les vuit del vespre), hi va haver una gran participació per part de les famílies.
A l’assemblea vam comptar amb la col·laboració d’en Pep Sala (Departament d’Educació), familiars i cap d’estudis de l’escola Vila Parietes de Parets del Vallès i Itxaso Tellado professora de la Universitat de Vic i membre del CREA. Les famílies havien de decidir si estaven d’acord amb el projecte o no. La proposta era que per tirar endavant aquest projecte es necessitava, com a mínim, un 80% d’acord. Com a la votació va sortir que un 80.33% va dir que sí, per tant el proper curs es porta a la pràctica.

FASE DEL SOMNI
Actualment estem en aquesta fase, la del somni. Aquí les famílies, el claustre i els nens i les nenes somiem l’escola ideal, sota el lema “l’escola que volem pels nostres fills i filles sigui l’escola que volem per tots els nens i les nenes”.
Al passadís de l’escola hem dibuixat una “basserola” on anem penjant els nostres somnis a través de gotes d’aigua i d’animals que puguem trobar a qualsevol bassa (granotes, ocells...). A més, hem deixat bústies a tres establiments del poble, per tal que tothom pugui somiar com vol l’escola.
A través dels somnis es fomentarà la participació i serà el punt de partida per engegar el projecte.

FASE DE PRIORITATS I PLANIFICACIÓ
Aquesta fase consisteix en agrupar els somnis segons grans àmbits o temes. Per exemple somnis que afecten a dins de l’aula, fora de l’horari escolar, a infraestructures, etc. A partir de les agrupacions formarem el que serà les COMISSIONS DE TREBALL que estaran formades per mestres, familiars i tot aquelles persones que en vulguin formar part.
Entre tots, prioritzarem els somnis que es realitzaran a curt o llarg termini, depenent de les necessitats de la comunitat educativa.

ALTRES ACTUACIONS DINTRE DE LES COMUNITATS D’APRENTATGE
A més de la implicació dels familiars en les diferents comissions, les aules s’obren als voluntaris/àries (familiars, estudiants...). Dins d’aquestes actuacions podem destacar les següents:
GRUPS INTERACTIUS à treballem amb grups reduïts on a cada grup hi ha un adult (voluntari) que fa de dinamitzador ajudant a que els alumnes parlin, que s’ajudin entre ells... La mestra tutora és l’encarregada d’organitzar l’aula i de parlar amb els voluntaris que entren a l’aula. Fer grups interactius fa que:
o    Cada deu o quinze minuts els alumnes canvien d’activitat, per tant, podem avançar temari.
o    No tenen temps d’avorrir-se.
o    Uns ajuden als altres i aprenen en valors.
TERTÚLIES LITERÀRIES à a prtir d’un conte (els més petits) o de la lectura individual d’un llibre (els més grans) aconseguim:
o    Generar diàleg
o    Els alumnes s’enriqueixen amb temes sobre actituds, sentiments, opinions...
o    Generen interaccions.
o    Potencia l’esperit crític.
o    Crea necessitat de buscar informació.
        Es basa amb la idea que entre tots ho podem llegir tot.

A mesura que es vagi tirant endavant amb el projecte es poden engegar altres actuacions d’èxit com les Biblioteques Tutoritzades (espai on els alumnes poden accedir i a on troben voluntaris que els ajuden a fer els deures), la Prevenció de Conflictes (on tots junts podem fer unes normes de convivència segons les necessitats de cada centre), Formació de familiars, etc.

Entre tots i totes, aconseguirem complir tots els somnis.

“Jo encara, tinc un somni...”
Martin Luther King

Enllaços d'interès:

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Arees_actuacio/innovacio_educativa/comunitats_aprenentatge/document_marc_comunitats_aprenentatge.pdf

http://www.escolalledoner.com/

Nota de premsa sobre la sentència de l'Audiència Nacional, cas Màlaga vs CMT

2011-09-16T13:04:00.000-07:00

Nota de premsa sobre la sentència de l'Audiència Nacional, cas Màlaga vs CMT

creat: Dc, 14/09/2011 - 23:38 — rroca - actualitzat: 15/9/11 00:08

Nota de premsa de guifi.net aclaratòria envers el comunicat del gabinet de premsa de l’Audiència Nacional arrel de la sentència de 01.09.11 de l’Audiència Nacional confirmant les resolucions de la CMT de 08.02.10 i 13.05.10 en contra de l’Ajuntament de Màlaga.

L’Audiència Nacional va dictar sentència de 01.09.11 confirmant les resolucions de la CMT de data 08.02.10 imposant a l’ajuntament de Màlaga una sanció de 300.000,- € com a infracció molt greu per no haver realitzat la comunicació prèvia d’inici d’activitat i la resolució de 13.05.10, inscrivint-lo d’ofici com a operador de telecomunicacions.

L’objecte d’aquesta sentència gira de forma bàsica sobre l’obligació de l’Ajuntament de notificar a la CMT les seves activitats en matèria de telecomunicacions: Mentre l’Ajuntament de Màlaga considerava que no calia efectuar-la per considerar que desenvolupava una activitat que havia de qualificar-se d’“autoprestació”, la CMT va resoldre en el seu dia que l’activitat de l’ajuntament no era autoprestació pel que tenia l’obligació de realitzar aquesta notificació.

En aquesta controvèrsia entre institucions, la nota de premsa tramesa per l’Audiència Nacional el 14.09.11 no ha ajudat en la clarificació del tema sinó que ha generat dubtes de la legalitat de prestar el servei de wi-fi lliure i gratuït per part de les administracions públiques.

El gabinet de premsa de l’Audiència Nacional ha emès un comunicat, que en comptes d’explicar què ha resolt la sentència de 01.09.11, dóna a entendre coses absolutament diferents, que a més, poden perjudicar les activitats que fem terceres parts -cas de guifi.net- i que no tenen res a veure amb aquesta resolució judicial.

La nota informativa enviada als mitjans de comunicació suggereix que la sentència limita -o per extensió prohibeix- les xarxes públiques sense fils i/o “obertes”. Prova d’això és que ràpidament diversos mitjans han publicat en el dia d’avui titulars com ara, La Audiència Nacional pone coto al wi-fi público (La Vanguardia),La Audiencia limita a las administraciones a prestar wifi gratis (El País), La Audiencia Nacional obliga a las administraciones a pagar una tasa para ofrecer wi-fi gratuito (Europa Press), etc.

Per evitar confusions, és important recordar que:

    Guifi.net opera des de sempre xarxes obertes i disponibles al públic en general, que és el que entén la llei com a xarxa pública, que inclou formats gratuïts per als usuaris, que ho fem de forma sostenible basats en criteris de mercat, des de la iniciativa privada i en col·laboració amb molts ajuntaments de l’estat espanyol. És una activitat notificada de forma prèvia a la CMT i que, en conseqüència, respecta escrupolosament el marc legal espanyol.
    Com a conseqüència de l'apartat anterior, cap participant de guifi.net, inclosos els Ajuntaments, han tingut mai cap problema similar al que es tracta en la sentència.
    El marc jurídic europeu i espanyol estableixen clarament que l’exercici de les telecomunicacions és una activitat lliberalitzada, que pot realitzar-la tothom mitjançant el règim de comunicació prèvia a la CMT i que les limitacions que s’hi poden aplicar són les que es deriven estrictament del contingut de la llei i no pas d'altres.

Corrupció i eleccions municipals

2011-05-17T13:50:00.000-07:00

Corrupció i eleccions municipals

Després de trenta anys d'ajuntaments democràtics cal fer-los democràtics de veritat.

2009-12-24T09:00:00.000-08:00

Després de trenta anys d'ajuntaments democràtics cal fer-los democràtics de veritat.
Després de 30 anys d'ajuntaments democràtics, podem fer un anàlisi una mica clar del que en podem esperar.
Els ciutadans ens hem acostumat a seguir com sempre, tant sols que ara podem triar quin partit volem votar i després, que facin el que vulguin.
En alguns casos, es poden observar persones, que com si d'equips de futbol es tractessin, faci el que faci el seu partit, el segueixen votant, amb un sentit de la lleialtat gairebé feudal.
El més important son els valors que representen, el que fa unir a molta gent al seu voltant, és l'esquer i com si de sectes que anul·len la voluntat es tractés, aquest valors, representatius del partit fan desaparèixer tot allò que fan per darrera sense cap control.
Potser ara després de la petita part d'escàndols econòmics i jocs d'interessos que s'estan destapant, es hora de fer una revisió dels mecanismes perquè això no segueixi passant.
Cal una transparència total en els pressupostos i contractes que es fan als ajuntaments, així com l'establiment de mecanismes de participació i control per part de la ciutadania.
Els mecanismes per a la participació:
1.La iniciativa popular (On els ciutadans i organitzacions ciutadanes fan propostes al conjunt de la ciutadania)
2.El referèndum (On el conjunt de la ciutadania vota les propostes)
3.La revocació dels càrrecs electes (D'entre les iniciatives populars que es poden presentar a referèndum està la revocació de càrrecs públics )
De fet, la democràcia es defineix com el poder del poble i els mecanismes de democràcia representativa, ens demostren cada dia que no compleixen aquest fi.
Hi ha pobles on s'estan fent passos cap a una democràcia més real, una democràcia participativa.
Un d'aquests pobles ens és molt proper.
El Figaró. El document següent està extret de la seva pàgina web:
Pressupostos Participatius Descripció: El pressupost municipal és la principal eina de gestió d'un Ajuntament. En el pressupost municipal es concreten les despeses que l'Ajuntament farà al llarg de tot l'any. És per això que si volem avançar cap a una democràcia més participativa és fonamental que la decisió d'aquestes accions es sotmeti a participació ciutadana. En això consisteix el Pressupost Participatiu: és la ciutadania qui decideix directament com es gasten els diners municipals anualment.

El procés dels pressupostos participatius requereix d’unes regles. Aquestes varen ser consensuades participativament l’any 2004 i han estat revisades per la CPPC al finalitzar cadascun dels exercicis.
El mètode, que està detallat a la Guia Pràctica que us podeu descarregar des d'aquesta pàgina, es pot resumir en les següents etapes:

1a etapa - SELECCIÓ DE LES PROPOTES PER SER SOTMESES A VOTACIÓ.

Es seleccionaran 50 propostes per ser sotmeses a votació de la següent manera:

- 20 propostes del Pla d'Acció de l'Agenda 21, seleccionades per la Comissió de seguiment de l'Agenda 21
- 15 propostes del PAM seleccionades per l'equip de govern
- 15 propostes escollides per la Comissió Permanent de Participació entre: el PAM, les propostes ciutadanes de les tres edicions anteriors, els diferents plans estratègics municipals, altres propostes fetes pels membres de la comissió.

Totes les propostes han de ser legals, de competència municipal, d'execució anual, tècnicament viables i no poden superar els 50.000 €. No hi poden haver propostes insostenibles o que fomentin l'exclusió social. Correspon a la Comissió Permanent de Participació aplicar aquests criteris.

2a etapa - VOTACIÓ POPULAR

Cada ciutadà/na pot votar les 10 propostes que més li agradin i això permet obtenir un ordre de prioritats.

També es fa una votació infantil al CEIP Montmany per seleccionar una proposta.

3a etapa: CRITERIS DE VALOR AFEGIT

Finalment, la Comissió Permanent de Participació Ciutadana defineix quines són les propostes que formaran part del Pressupost Municipal de l'any següent, i ho fa aplicant els següents criteris:

a) La votació feta per la ciutadania. Aquest criteri tindrà un pes del 65 per cent sobre el resultat final.
b) Adequació al planejament estratègic del municipi (Agenda 21, PAM, Pla d'accessibilitat i Pla de Desenvolupament Local). Aquest criteri tindrà un pes del 25 per cent.
c) Si cobreixen o no necessitats bàsiques (entenent per necessitats bàsiques: salut, treball, habitatge, educació o seguretat). Aquest criteri tindrà un pes del 10 per cent.

Amb l’aplicació d’aquests criteris, s'obté l’ordre de prioritats definitiu i s'escullen les propostes que queden en les primeres posicions fins a assolir el límit econòmic del pressupost participatiu.

La quantitat de diners que es posen a participació enguany és de 100.000 €. D'aquests, almenys 50.000 € s'hauran de destinar a executar accions del Pla d'Acció de l'Agenda 21. Dels 100.000 € sotmesos a participació el govern garanteix l'execució de 50.000 €, mentre que els 50.000 € restants es condicionen a l'obtenció de finançament extern.

A més, les accions resultants del procés hauran de respondre als 3 objectius estratègics del municipi fixats en el Taller de Futur de l'any 2005:

a) Creixement moderat, fomentant la cohesió social, amb equilibri i aprofitant el casc urbà
b) Fomentar el turisme relacionat al medi ambient, per generar ocupació dins el poble i mantenir la indústria actual
c) Protecció i conservació de l’entorn, fomentant el civisme de cadascú de nosaltres

Cadascun d’aquests objectius estratègics haurà de tenir almenys una proposta en el resultat final.

Mecanismes previstos: Novembre 2009:
Selecció de les 48 propostes que seran sotmeses a votació popular. Les propostes són filtrades per la Comissió Permanent.

Del 30 de novembre al 11 de desembre de 2009:
Votació popular. Cada ciutadà/na pot votar 10 propostes.

Desembre de 2009:
Priorització de les propostes per part de la CPPC aplicant els criteris de valor afegit.

Gener de 2009:
Incorporació dels resultats al Pressupost Municipal 2008.

Gener-desembre 2010:
Execució de les propostes seleccionades.
No us sembla que aquests procediments fan que torni la confiança amb la democràcia i que sentim que això del poder resideix en el poble sigui una mica més veritat?
Senyors amb trenta anys ja hem après a votar, ara ens toca decidir, ja fa molts anys que hem passat la majoria d'edat.
Jaume Mauri
(Els documents usats per fer aquest article han estat extrets de la Viquipèdia i la pàgina web de El Figaró

La premi Nobel d'economia defensa la gestió de la propietat comú per part dels usuaris

2009-11-23T13:37:00.000-08:00

El passat 12 d'octubre Elionor Ostrom va ser guardonada amb el premi Nobel d'economia 2009, junt amb l'economista Oliver Williamson.
Ha estat guardonada per els seu “Anàlisis sobre el govern econòmic”. Tant en la economia de la propietat comú com a la de les empreses. Tots dos han posat les bases dels millors treballs sobre la organització de la economia.
La Elionor Omstrom, és catedràtica de la facultat de ciències polítiques a Los Angeles. Dels seus estudis es desprèn:
1.Els fons i recursos públics han de ser usats per el manteniment de l'estat del ben estar o del règim de seguretat social.
2.Les transaccions econòmiques més freqüents, es donen a les empreses associacions i famílies. En molts casos amb la proximitat dels propis interessats, en especial en aquells recursos compartits
3.Es posiciona en contra de la creença general que la propietat comú te una gestió pobre i que ha de ser regulada per les autoritats o privatitzada i davant de la privatització o la gestió pública, Ostrom assegura que aquesta propietat pot ser gestionada amb èxit per les associacions d'usuaris.
Per a la millora dels resultats de la gestió per part de las associacions d'usuaris, segons Ostrom és necessària la concurrència de dos factors essencials:
a)La definició prèvia de les normes reguladores de la seva activitat.
b)La determinació precisa de sancions per aquells que no les compleixin.
A veure si els governants municipals se'n comencen a adonar i compten amb els usuaris per a la gestió dels espais i locals públics, així com no posen tants problemes en la gestió dels diners públics per les entitats que fan, sense cap anim de lucre, un servei a la població.
Que hi podem perdre la majoria dels vilatans ?

Protesta i participació

2009-03-25T14:35:00.000-07:00

Quant les coses van malament, quant ens toquen els sous i els horaris, quant ens obliguen a canviar, quant en definitiva hem de fer un esforç suplementari, ens queixem!!!!!
Ens queixem i sempre amb raó, amb la nostra raó.
Cada canvi o modificació que es fa en la nostra vida i que no ha estat decidida per nosaltres mateixos (axó suposaria que coneixem i hem analitzat el problema a superar), ens revolta.
Per tant si donem per bona la suposició que quant decidim per nosaltres mateixos un canvi, l'encarem amb esperit positiu, per difícil i dur que sigui, fora millor que els canvis es fessin segons les necessitats dels afectats per aquest canvi, i diria més, partint de les propostes dels implicats.
Posem el cas de la reforma educativa (he de confessar que no conec el text de la llei proposada i en base a què s'ha platejat). Però, el que si sembla, veient les manifestacions i protestes que hi ha per part de pares, professors i alumnes, és que aquesta reforma ha estat formulada des del govern i potser, segur que si, des del govern, conjuntament amb un grup de professors, pedagogs i experts. Però la percepció és que ha estat feta per el conseller Maragall i que es pretén imposar, tant si com no.
Potser hagués estat millor que partint de l'anàlisi dels problemes i les solucions proposades per part de professors, pares, alumnes i demés persones implicades en els sistema educatiu s'anés consensuant una llei participada que donés solució als problemes que l'entorn afectat viu com a seus. A les hores, no hi haurien protestes, com a molt hi hauria persones individuals que creurien que la seva proposta era millor que la que ha estat escollida per la majoria, però, en la tolerància i l'acceptació de les decisions raonades de la majoria, està, crec jo, l'essència d'una societat més justa i sàvia, per tant més lliure.
Educar en el lliure pensament, l'anàlisi de les situacions, en no seguir consignes, en saber diferenciar entre publicitat i informació, entre el que és necessari i el que es superflu, en escoltar i compartir, en pensar en què afecten als altres les nostres accions,... Crec que és el bon camí cap aquesta societat més lliure i s'avia.
En una societat educada d'aquesta manera, hagés estat impossible créixer econòmic tan gran com s'ha viscut els darrers anys així com aquesta crisi que ara estem vivint.

Un curiós a Balenyà - D'on soc?

2008-09-30T09:24:00.000-07:00

Ja fa dies que no puc anar a l'estació a fer-la petar, estic molt enfeinat, recordeu el primer escrit, quant vaig arribar, doncs ara ja soc d'aquí, he comprat una casa i m'hi quedo a viure.
La casa, és una casa d'aquestes que va fer la cooperativa, una de les primeres i que van fer que comencés el creixement d'aquest poble.
Ara que soc d'aquí, he de començar a fer coses aquí, per començar, em faré soci de El Gallaret i també de l'Associació de Veïns de Balenyà.
Ahir em vaig anar a empadronar i avui a canviar l'adreça del DNI, el problema ha estat quant m'han demanat d'on era, m'he quedat garratibat i amb un gran dubte.
La funcionaria m'ha mirat amb cara d'incredulitat, deu haver pensat, mira un altre que no sap on viu.
He reaccionat com he pogut.-Miri senyoreta, visc a Balenyà, i està dins el municipi de Seva.
Ella s'ho ha mirat i m'ha dit Balenyà és un municipi i Seva un altre, i jo li he dit que això no podia ser, que jo m'havia empadronat a Seva i visc a Balenyà.
De sobte m'he adonat del meu error, havia de dir que era de Sant Miquel de Balenyà (Seva).
Sembla que això era la solució al problema i això es el que diu el meu flamant DNI.
Aquest incident m'ha tornat a la meva infantesa, quant en un barri perifèric de Barcelona, vaig començar el 1er curs d'EGB a una escola nacional. El primer dia, el professor, Don Jose Antonio, ens va anar demanant el nom, jo ben natural, li vaig dir que em deia Jaume i ell em va repetir “Como te llamas?”, jo em pensava que no m'havia sentit i li vaig repetir Jaume, no se com va anar, perquè el record s'hem perd, ho recordo com un mal moment, davant de tota la classe de nens que no coneixia, amb el nou mestre, que tampoc coneixia, mirant-me enfadat i els altres rient-se de mi, sembla que vaig arribar a entendre que li havia de dir que em deia Jaime, perquè recorda la meva mare, que quant vaig arribar a casa, el primer que li vaig dir va ser que teníem un mestre que no entenia gens el català, perquè no entenia el meu nom. Dies després el mateix mestre, va cridar als meus pares i els hi va dir “...su hijo tiene un exagerado orgullo de ser catalan...”
Coses del franquisme.
Al viatge de tornada cap a casa, m'he començat a preguntar sobre l'origen dels noms dels llocs, com sorgeixen, i qui decideix si son bons o no.
He entrat a Internet a mirar de trobar-hi informació.
He trobat una pàgina http://www.gencat.net/toponimia/interactiu/index.htm
Aquesta pàgina que explica d'una manera força planera què la toponímia, és la ciència que estudia l'origen i el significat dels noms del llocs, per tant això és el que m'interessa.
Sembla que els noms dels llocs fan referència a una gran varietat de factors. N'hi ha que fan una descripció geogràfica del lloc, d'altres que fan referència als seus orígens, noms de persones, etc.
Si hi pensem, el nom als llocs els hi donem la gent, prenent com a referència alguna cosa de l'entorn immediat.
Aplicat al nostre poble, la qüestió del nom, hauria de ser una cosa fàcil, ja que és un poble modern, amb una història curta però intensa.
Pel que hi ha escrit i fotografiat i el que ens ha tramès la gent més gran, es que va prendre com a referència l'estació, inaugurada l'any 1875 amb el nom de Balenyà, Tona, Seva i Taradell, al voltant de l'estació s'hi va anar aplegant cases i magatzems i podem suposar que quan definien la seva ubicació deien a l'estació de Balenyà. Més tard, al correu hi havien de posar “Baleñá-Estación” i parlessis amb qui parlessis quant li deies que eres de Balenyà sabia exactament de quin lloc li parlaves.
Als Hostalets de Balenyà, la gent era dels Hostalets i n'estaven orgullosos, era el seu poble hi el que els identificava.
Ara la gent dels Hostalets, s'ha quedat com la de Balenyà. Sense identitat.
Per Balenyà, el nom que se li va trobar més adequat, va ser el de Sant Miquel de Balenyà, fent referència a l'església de Sant Miquel del Sants, construïda entre els anys 1956 i 1957.
En la meva modesta opinió, la tria va ser un error, que fa mal pensar, Com podem veure, l'estació va ser molt abans que l'església, i l'església va ser construïda per la gent que va anar a viure als voltants de l'estació. Per tant el nom més correcte hauria de ser Balenyà Estació, si és que el nom de Balenyà ha de ser d'un altre municipi.
Però que passa si fem això, que de Balenyà estació se'n acabarà dient Balenyà, som ganduls de mena.
Seguint el mateix raonament, que passarà dient-ne Sant Miquel de Balenyà?
Passarà que se'n acabarà dient Sant Miquel.
És el gran dilema entre el que ha sigut, el que és i el que volen que sigui.
Quan parlen de nosaltres, els de la comarca de tota la vida, parlen de Balenyà però des de fa uns anys, els mitjans de comunicació parlen de Sant Miquel de Balenyà. Els nou vinguts al poble, de tant en tant en diuen Sant Miquel, En general a tot arreu hi apareix la paraula Balenyà, tot arreu, menys a un lloc, L'Ajuntament del municipi, on s'entesten a anomenar-lo Sant Miquel o sector Sant Miquel i els cartells de les carreteres, hi posen SANT MIQUEL de Balenyà.
Quan s'adonaran que tot hi ser del mateix municipi, som dos pobles diferents, quant s'adonaran que es creix més si es reconeix la diferencia que si es vol unir a contracor.
Que no se'n adonen que estan repetint la mateixa història de Catalunya i Espanya?

Un curiós a Balenyà - Associacions són útils?

2008-08-21T07:50:00.000-07:00

- Hola, feia dies que no ens veiem
- És que no se on et fiques
- Perdona, vaig haver de marxar i no et vaig poder avisar.
- Prenem alguna cosa?
- Va si, i la fem petar una estona.
- Aquesta hora be de gust anar al xiringuitu de la plaça.
- Aquestes nits d'estiu s'hi està molt bé.
- I fa que els dies de la festa major, la gent no es dispersi massa.
- Que et sembla el programa de la festa major?
- Be, crec que serà divertida, però una cosa?, què no fan el tir al plat?
- Si el van fer el diumenge passat.
- Ostres, doncs no me'n vaig assabentar, si que vaig mirar malament el cartell.
- No, es que al cartell no hi sortia.
- Com és això?
- No ho se.
- Be, que hi farem. Haurem d'esperar un altre any per anar-hi
- Escolta, parlant una mica de tot, com va l'associació de veïns?.
- Be, com a mínim hi ha bones expectatives. Saps que vaig veure l'altre dia en un programa d'el 9 TVque es diu Angle Obert? L'has vist alguna vegada?
- Si, sol ser interessant.
- Hi havia l'alcalde de Seva i en aquell moment parlaven de l'utilitat de les associacions de veïns. Va dir, més o menys, que en l'època franquista, les associacions havien sortit per reivindicar i donar els serveis que els ajuntaments no donaven, però que ara no tenien sentit, perquè els ajuntaments ja cobrien aquesta funció.
- Penso, que en part te raó, en el tema de perquè van sortir les associacions de veïns, però, tu creus que els ajuntaments, poden substituir-les?
- A mi hem sembla que no, els ajuntaments democràtics, tan sols garanteixen que els ciutadans puguin votar un cop cada quatre anys als seus representats, però i després?
- Home, hi ha ajuntaments, com ara el de El Figaró ,que tenen molt ben estructurada i reglamentada la participació ciutadana i potser no els és necessària una associació de veïns.
- Doncs si que en tenen una, L'Associació de Veïns del Figaró , i es dedica a organitzar actes fixes i altres, segons les necessitats de cada moment, també serveix per recollir inquietuds i propostes dels ciutadans.
- És clar, hi hagi qui hi hagi a l'ajuntament, sempre és necessari que els veïns s'organitzin per proposar i fer allò que els sembla que és necessari en cada moment.
- I també és clar, que hi ha coses que fetes des i per els veïns, tenen un resultat diferent que si es fan des d'un ajuntament o un govern de cara a la ciutadania.
- Fixa't doncs. Si les associacions són necessàries en el cas d'ajuntaments on els veïns tenen moltes possibilitats de participar i influir en les decisions que es prenen al municipi.
En la majoria d'ajuntaments, on tota la participació ciutadana, comença i acaba en anar a votar. I on la transparència en les accions de l'equip de govern, sobre tot si esta en majoria absoluta, és pràcticament inexistent i te un caràcter més aviat propagandístic. Encara ho són més.
- Però per això no hi ha els altre partits polítics?
- És clar que si, els altres partits, també tenen la seva funció en el joc democràtic, però els partits estan fets per guanyar eleccions i mantenir-se al poder tant temps com sigui possible, a més, els partits en alguns assumptes, tenen compromisos amb les seves directives comarcals, provincials, autonòmiques i nacionals, fins i tot europees. Per tant entren en un joc d'interessos més global. En canvi les associacions de veïns, es centren més en la proximitat, el dia a dia dels veïns i funcionen de forma assembleària, per tant, els objectius i les prioritats les marquen tots aquells veïns que hi participen i convencen a la majoria de participants. I sobre tot, la seva funció no és la de guanyar eleccions.
- Amb això tens raó, a més, a les associacions hi pot haver gent amb diferent ideologies polítiques i poden treballar plegats per temes que els afecten conjuntament, organitzant actes lúdics i de convivència, etc. sense sotmetre's a disciplines de partit ni directives externes.
- Bé però a les hores, les associacions son un altre tipus d'oposició.
- De cap manera, Les associacions de veïns, recullen les propostes dels veïns i les trameten a l'ajuntament, oferint la seva col·laboració per treballar conjuntament, per solucionar els problemes que pugui tenir la comunitat i per organitzar actes per millorar la convivència entre els veïns. Això no és oposició.
- A les hores perquè els hi son tan incomodes.
- Depèn de l'ajuntament. Si qui hi ha a l'ajuntament pensa que el municipi és seu i que els assumptes a solucionar son, tant sols, els que ell pensa, és ell mateix qui col·loca a l'associació com a oposició.
- És una qüestió de concepte, o creus que el municipi és de la gent que hi viu i per tant fas tot el possible perquè aquesta gent proposi i participi en les decisions a prendre. O creus que els ciutadans son els teus clients. I penses en plans de marketing per tal de guanyar eleccions.
- Un exemple d'això és el cas del Centre Cultural. En aquest cas el centre cultural, sortia al programa del partit polític que va guanyar les eleccions. Segur que hi va haver gent que aquest fet els va fer decantar per votar a aquest partit. Però en els programes electorals, només hi figuren anuncis sense cap detall massa important. Ara s'ha presentat el projecte i resulta que el centre cultural, és un edifici de forma estranya en un lloc molt complicat. En principi molta gent quant ha vist el projecte, li ha semblat que no era gens adequat a les necessitats del poble, però tot s'ha quedat en comentaris. L'associació de veïns va convocar una assemblea i es van parlar de com volíem que fos el centre cultural, de les coses que allà es van parlar s'ha entregat a l'ajuntament una instància amb les al·legacions pertinents, ara l'ajuntament l'haurà de contestar.
- Aquest és un cas en que l'ajuntament s'ho pot prendre com a una col·laboració o com un enfrontament.
- La millor situació per tothom, seria que s'ho prengués com una col·laboració i es treballés conjuntament amb les entitats per fer el centre cultural més útil per el poble. D'aquesta manera, el partit de govern compliria la seva promesa electoral i ho faria d'una manera útil per tothom.
- En el cas contrari, podria ser que es gastessin els mateixos diners o més, per fer un edifici molt especialitzat i amb capacitat insuficient, que tant sols es pogués utilitzar per molt poques activitats i molt concretes. Per tant, molt difícil d'amortitzar socialment.
- Ja veurem com acaba.
- Ostres tu quina xarrera, es nota que feia dies que no xarràvem.
- Jo crec que també ho fa l'ambient del xiringuitu i la cervesa.
- Potser que me'n vagi a dormir que encara no estic de vacances i al matí costa molt de llevar-se.
-Peró, és que s'està tant be aquí al carrer.
- Ens veiem aquests dies de festa major.
- I tant, bona nit.

Un Curiós a Balenyà

2008-05-03T09:21:00.000-07:00

Un Curiós a Balenyà

L'accés a la Informació

(Segueix)

L'altre dia no vaig poder anar a esmorzar al bar de l'estació, tant com soc de curiós, també ho soc de despistat, havia quedat amb la família `per anar a fer una excursió entre cultural i emocional a la zona on va succeí un dels episodis de la passada guerra civil, la batalla de d'Ebre. Sort que vaig aconseguir avisar a temps al meu company de recerques.

Entro al bar i el meu company ja hi és. -Bon dia, saludo a tothom

-Bon dia. Em responen

-Hola Juan, em pots posar un entrepà de llom i una cervesa?

-Marchando.

Què, com va anar la visita?

-Be, molt be, encara que el cor pateix pensant en les persones que la van viure. Em vaig fixar que la gent que hi va de visita, ho mira des de punt molt diferents, uns ho miren des del costa humà, pensant en las persones i d'altres des del costa estratègic, aquests son , crec jo els que pateixen menys i gaudeixen més de la visita.

-Ja pot ser, suposo que per anar a un lloc així s'hi ha d'anar ben preparat.

-De totes maneres, també em va anar be per veure coses sobre el tema del que varem dir que avui buscaríem informació. Passejant per un poble que es diu La Fatarella, la guia ens va explicar que hi estaven fent un local, “Lo Centro” en diuen, és la recuperació del centre parroquial, que el bisbat ha cedit a l'ajuntament hi en fan un centre cívic, centre de dia, etc, finançat per a Generalitat mitjançant un PUOSC, després vaig tenir un altre sorpresa, estaven acabant un edifici de nova planta, també finançat per la Generalitat, en el que hi feien un Telecentre. Em vaig queda amb les ganes de mirar si tenen Web.

-Doncs Mirem-ho.

-Busquem “la fatarella”

-Si que en te mira és aquesta “http://www.lafatarella.altanet.org/”

-Mira quin munt d'informació.

-Aquí hi posa Telecentre Punt Omnia diu “Els equipaments informàtics del Punt Òmnia/Telecentre/Punt de Suport UOC/Antena del Coneixement URV de la Fatarella estan al servei de la població per a realitzar diferents tasques com formació, connexió a internet, suport a les empreses, impuls del teletreball, entre altres. “

-Per tant des d'aquí tothom que ho vol pot connectar-se a internet i fer el que li calgui de forma gratuïta, també s'hi fan cursos per aprendre a utilitzar l'ordinador i l'horari és quant la gent hi pot anar, de dimarts a divendres de 18:00 a 21:00 i els dissabtes de 9:00 a 13:00. està be, així no cal tenir un ordinador a casa ni pagar una connexió a internet, que son molt cares, per tal de poder estudiar i informar-se.

-Però escolta, mira tot els apartats que hi ha a la web:Alcaldia, Contacta, Grups Municipals, Regidories, Butlletí Municipal, e-bop, Ordenances Fiscals, Informació al Contribuent, Biblioteca, Telecentre, Educació, Centres de Culte, Esports, i molts més.

-Si mira, aquí hi posa entitats, a veure si n'hi ha gaires?

-Mira tu 17. Hi deu viure molta gent.

-Mirem-ho, a veure si clicant a “alcaldia”.

-Ostres “La Fatarella és un poble de 1.169 habitants situat al sud-oest del Principat de Catalunya, a la comarca de la Terra Alta, a una altitud de 500 m; la seva orografia... “ Doncs no és pas tant gran.

-Caram! Com avancen.

-Escolta, saps si es poden fer gestions per Internet.

-Si, és clar. N'hi ha algunes que les pot fer tothom. Per fer-ne d'altres has de tenir firma digital, que la pots aconseguir, en certs llocs oficials. I ara ja estan fent el DNI digital, que amb l'ajuda d'un lector de targetes amb xip connectat al ordinador, ja tens la teva signatura digital per relacionar-te amb les administracions.

-Mira. Vaig voler fer-me el DNI electrònic per poder fer gestions amb les administracions. Vaig entrar a la web del “Ministerio del Interior”, em van donar hora per dos dies després, hi vaig anar, i en vint minuts vaig sortir d'allà amb el meu carnet nou.

-Res a veure amb la gran aventura que és anar ben aviat al matí a la comissaria, espera que et donin número, estar pendent de a quina hora et tocarà i després tornar al cap d'uns dies a buscar-lo.

-Si mira. I ara amb el meu carnet i un lector de targes, podré connectar amb Hisenda i fer la meva declaració, incorporant-hi les dades fiscals que ells tenen de l'exercici, i presentaré la meva declaració. sense sortir de casa ni demanar hora.

-Però això ho fas tu perquè en saps.

-No. Això no costa gaire d'aprendre i és la millor manera d'apropar l'administració als ciutadans.

-Però això no ho pots fer si no pagues un dineral en una connexió ADSL.

-Per desgràcia a la majoria dels cassos si que és així. Però hi ha ajuntament que ja s'han adonat que si tots els ciutadans, sense discriminació, hem de ser iguals davant de les administracions, s'han de fer xarxes publiques obertes, que no estiguin subjectes a quotes. I fomentar la formació a persones de totes les edats.

-En coneixes algun?

-Si, en conec algun que en col·laboració amb guifi.net, ho estan fent, Gurb, on va néixer guifi,net, Tona, Sant Bertomeu de Grau, Centelles, Santa Eugènia de Berga, Malla, Orís, Sant Quirze de Besora, Prats de Lluçanès, Sant Martí de Centelles, Perafita, Sant Boi de Lluçanès, Besalú, Castellfollit de la Roca, etc. La majoria ho donen el servei a partir dels punts joves, els Telecentres i les Biblioteques, aprofitant els excedents de la connexió que tenen a Internet, d'altres aprofiten la connexió de l'ajuntament un cop finalitzat l'horari d'oficines.

-Està bé això, de fet, així s'aprofiten més unes connexions que ja paguem entre tots els ciutadans, que per tant son nostres. Però aquí no tenim ni biblioteca, ni telecentre i el punt jove no està obert tots els dies de la setmana.

-Penso que tot és proposar-ho, oi?

-Vols dir?

-Jo crec que si. No crec que s'hi puguin posar gaires objeccions a donar més servei als ciutadans, aprofitant recursos existents i amb un cost mínim de instal·lació i manteniment.

-Escolta i que en penses de proposar que en el nou centre cultural hi hagi una Biblioteca i un telecentre.

-Penso que si en sou molts d'interessats, ho podeu proposar, pel què se, el Centre Cultural, de moment és tant sols una proposta d'avantprojecte.

-Si. A la reunió de l'Associació de veïns, es va dir que és faria una nova reunió per recollir les mancances que trobàvem que tenia el nostre poble i establir grups de treball de totes aquelles que tinguessin un nombre suficient de gent interessada en solucionar M'ho apunto per proposar-ho.

-Penso que és molt important tenir accés a les fonts de coneixement tradicionals, les biblioteques, I a les fonts més modernes de coneixement, Internet. Sempre sense oblidar la transmissió oral. I que s'ha de fer de tal manera que tothom hi tingui accés per no crear més diferències en les oportunitats de desenvolupament social, cultural i econòmic dels ciutadans.

-Hi estic d'acord.

-Bé, ja s'ha fet tard, potser que ho deixem per avui oi.

-Que et sembla si ens veiem d'aquí a una setmana?

-Per a mi perfecte.

-A deu a tothom.

Surto al carrer, fa un dia esplèndid, estic content, ho deu fer la primavera?

Un Curiós a Balenyà - Buscant Informació

2008-03-07T13:00:00.000-08:00

Un Curiós a Balenyà

Buscant informació

(Segueix)

Mmmm, que bé he dormit.

Em llevo, faig una dutxa, una mala costum en temps de sequera però si no la faig no soc persona, surto de l'habitació per anar a prendre un cafè i posar-me en marxa, entro al bar restaurant de l'hotel i demano un cafè. Mentre el prenc veig que tenen el 9nou i hi faig una ullada, descobreixo amb sorpresa que hi ha una entrevista a l’alcalde de Seva i que és força extensa, quant surti he de comprar el diari per poder-la llegir tranquil·lament. Prenc el cafè i vaig a fer un volt pel poble. Sortint de l'Hotel hi trobo una piscina i una mena de parc d'atraccions per la canalla, a l'altre costat de la carretera hi ha un punt d'informació municipal, que no és obert, sembla que sigui un d'aquells punts que es posen a l'entrada dels pobles. Segueixo caminant i veig a l'esquerra un gran edifici modern, no se ben bé que és, m'hi apropo i veig que és just al costat d'unes pistes de tennis i molt a prop del camp de futbol, penso que potser és el pavelló municipal d'esports.

Torno endarrere per una avinguda franquejada per torres o xalets, que sembla tenir la funció de ronda, giro a la dreta i entro al casc antic, em fa l'efecte que no faci massa temps que l'hagin arreglat. Em fixo que els noms dels carrers, són tots en català i amb uns suports a joc amb l'entorn. Faig un volt, passo per davant de l'ajuntament i vaig a parar a una plaça molt ben arreglada, amb uns sortidors i tot. Em paro a parlar amb uns senyor grans que estan prenent el sol asseguts a un banc.

- Fa un bon dia avui.

- Si, molt millor que ahir.

- És molt maco aquest poble, i aquesta plaça, fa molt de goig.

- L'alcalde ens ha fet una bona plaça i, quant és fosc, la font s'il·lumina amb llums de colors.

- Ningú ho hagués dit quant érem joves que això ho arribaríem a veure aquí.

- Perdonin però soc foraster i curiós, aquell edifici modern que hi ha a l'entrada del poble què és?

- Allò és el Teatre, bé en diuen la sala polivalent i l'alcalde hi organitza espectacles, molt bé de preu o gratuïts.

-Deu estar bé això. Bé els deixo.

Veig que hi ha un quiosc. Compro el diari, al vespre ja el llegiré. Tinc gana i decideixo tornar a Balenyà a fer un entrepà a l'estació.

Mentre torno cap al cotxe, penso que no hi pot haver pas massa diferència amb el nombre d'habitants d'un nucli urbà a l'altre.

Agafo el cotxe i surto de Seva en direcció a Balenyà, en uns minuts estic aparcant al costat de l'estació, el terra és encara ple de fang de la pluja d'ahir.

Entro a la cantina, hi ha un parell de persones parlant amb en Juan, Ens saludem

-Bon dia.

-Em poses un entrepà de llom amb formatge i una cervesa.

M'assec a una taula i faig un cop d'ull al diari, vaig de dret a l'entrevista amb l'alcalde de Seva. Fent una llegida ràpida, sembla que la seva motivació personal és Seva i que Seva és el seu principal motiu per estar a la política, tot i que diu una frase que no acabo d'entendre, “...a Seva fem poble, no fem política.” Hauré de buscar les diferents definicions de política que hi pugui haver, per entendre aquesta frase, potser aquesta nit tindré temps.

Mentre estic llegint, entra al bar el senyor amb qui vaig estar parlant ahir acompanyat d'un seu amic.

- Hola, has trobat lloc per dormir.

- Si, a l'hotel de Seva, hi he dormit molt bé.

- Va bé que et trobi, ahir, després que marxessis, vàrem estar parlant amb uns amics del tema i ens sorgien dubtes de la utilitat d'una associació, i ens sembla gairebé impossible el tema de l'Entitat

Municipal.

M'he adonat que a l'estació hi ha un punt de connexió a internet.

- Si vols podem connectar-nos, conec alguna pàgina que hi ha informació i normativa sobre aquests temes.- En Juan em porta l'entrepà.

- Gràcies.

Ens podem posar a l'ordinador?

- I tant!

- Per començar podem anar a la pagina de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, http://www.confavc.org/

- Mira, aquí posa legislació.

Mirem la llei d'associacions. És de l'any 1997 i diu:

“...L'element associatiu es configura, així, clau en la construcció d'una societat més participativa i com a factor essencial per al progrés social i l'avenç de Catalunya com a país”.

Més endavant podem llegir:

“Avançar avui cap a una societat catalana democràticament forta i ben articulada significa aconseguir una realitat associativa de les mateixes característiques.”

-Carai!!, sembla que des de les institucions es veu amb bons ulls la creació d'associacions.

-Si, però no sé si les de veïns estan prou ben vistes, ja que moltes vegades hi ha diferències importats i si no es superen porten a mobilitzacions i això a les institucions no els agrada.

-A veure que trobem, busca amb la paraula “veïns”.

-Mira, aquí que hi diu:

“Les associacions de veïns i veïnes, constituïdes per a la defensa de llurs interessos generals o sectorials, a les quals es refereix, amb la consideració d'entitats de participació ciutadana, la Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, es regeixen, en els aspectes generals, per les normes contingudes en la present llei, sens perjudici dels drets que tenen reconeguts en relació amb el municipi en la dita Llei ni d'altres especificatius que estableixin altres lleis.”

-Ostres!!, doncs si que en parla, i sembla que estan molt ben considerades, fins i tot diu que en parla la llei aquesta de règim local.

-Si, això sembla, crec que he vist que també la podem trobar a la web.

-A veure, si. Mira aquí “Llei 8-1987 municipal i de règim local”

-Ha de ser això.

-Si que ho és, te cent vint-i-dues pàgines.

-Busquem “Participació ciutadana”.

-Mira que diu l'article 58

“1. Per a tal de facilitar la participació ciutadana en la gestió dels assumptes municipals, el ple pot acordar la creació d’òrgans territorials de gestió desconcentrada.

2. Per a constituir aquest òrgans, s'han d'aplicar les regles següents:

Han d’integrar regidors, representants del veïns i de les associacions ciutadanes.
En relació amb el nombre de membres que integrin l’òrgan, el nombre de regidors no pot ésser superior a un terç del total.
Per a distribuir els llocs que corresponen a les associacions ciutadanes, s'aplica el criteri de proporcionalitat en relació amb llur implantació efectiva, d'acord amb les dades que resulten del registre establert per l’article 143.4.”

- Para un moment, això no ho acabo d'entendre.
- Si mira, vol dir que les associacions tindran més representació com més socis representin, ja que en el registre s'ha de certificar el nombre de membres d'una associació.
- Ja ho entenc, per tant com més socis tingui l'associació de veïns, la llei li garanteix més participació.
“Presideix l’òrgan el regidor en qui l'alcalde delegui, d'acord amb el que estableix la lletra f).
Per a designar els regidors es garanteix el principi de proporcionalitat amb els vots obtinguts en el territori corresponent en les darreres eleccions municipals.
Per a designar representants dels veïns s'aplica un procediment anàleg a l’establert per l'article 78. 3 i 5, i el càrrec de regidor-president ha de correspondre a un membre de la llista més votada en l’àmbit territorial de què es tracta.”

- Molt interessant. Per què no llegim l'article 143.4, per saber segur què diu?

- Mira, si és un article dedicat a les associacions de veïns. Llegim-lo:

“1. Les associacions constituïdes per a la defensa dels interessos generals o sectorials dels veïns tenen la consideració d'entitats de participació ciutadana.

2. En relació amb el municipi, per acord del ple, les associacions tenen dret a:

Rebre informació directa dels assumptes que són de llur interès.
Elevar propostes d’actuació en l’àmbit de les matèries de competència municipal.
Formar part del òrgans de participació.
Intervenir en les sessions del ple i de les comissions d'estudi, d'informe o de consulta en els supòsits específics que es determinen.

3.Els municipis, d'acord amb llurs possibilitats econòmiques, han de determinar els mitjans públics que poden ésser utilitzats per les associacions en l'exercici de llurs funcions, i també els ajuts econòmics de què poden gaudir a càrrec dels pressupostos corresponents. L'assignació de mitjans i la distribució dels ajuts s'han d'efectuar, amb criteris objectius, d'acord amb la importància i la representativitat de les entitats.”

- Mira, a l'hora de repartir els diners per fer activitats, també és molt important ser molts socis.

- Si, és bàsic. Seguim.

“4. Sens perjudici del Registre General d'Associacions de la Generalitat, els municipis han d'establir un registre propi a l'efecte del que disposa aquest article.
5. A petició de l'ens local interessat i de les mateixes entitats, la Generalitat, d'acord amb el que disposa el Decret 3526 1981, del 29 de desembre, ha de sol·licitar a l'Estat declaració d'utilitat pública de les entitats a què es refereix aquest article.”

- Sembla que les associacions de veïns són entitats que la llei les té com a molt importats per la gestió dels municipis.

- Si, però fixa't que la majoria dels articles en que parla dels espais de participació, diuen “...per acord del ple...” Per tant, tot acaba depenent del grup majoritari a l'ajuntament.

- Ja, però si no hi ets i no tens una amplia representació, segur que no prenen l'acord.

- Tens raó, a més, si hi ha tantes lleis que regulen la participació, deu ser que és bo pel municipi que hi siguin.

- Jo penso que la participació regulada dels veïns a la gestió del municipi, fa que la democràcia no perdi el seu sentit.

- Potser tens raó.

- M'ha agradat comprovar tot el que es pot conèixer amb això de l'internet. Jo em pensava que tan sols servia per passar l'estona jugant i mirant pel·lícules. Quant jo era jove, trobar tota aquesta informació ens hagués costat un munt de temps i diners.

- Si, i així ho hem trobat amb un parell d'horetes.

- Llàstima que no tothom hi tingui accés.

- Mira, si vol, demà quedem aquí per esmorzar i busquem informació sobre l'accés a les

tecnologies de la informació.

- Demà a les deu va bé.

- Molt bé. Fins demà.

(Continuarà)

Jaume Mauri

Un Curiós a Balenyà

2007-12-31T08:43:00.000-08:00

1- Un curiós a Balenyà

Primer contacte

Arribo a Balenyà, trobo una zona industrial, cases, botigues de queviures, carnisseries, forns, estanc, forces restaurants, l’església, l’ambulatori, el casal d’avis, l’escola, l’estació, el camp de futbol...

He deixat el cotxe a una cantonada, miro el nom del carrer,, “Calle San Miguel de los Santos”, cantonada amb “Calle Mayor”, hem quedo sorprès, soc despistat, però hem sembla que no he sortit de Catalunya i soc a la comarca d'Osona... cosa estranya, no recordo cap altre poble de Catalunya on passi això, penso que potser és l’únic poble on no saben que en Franco va morir ja fa molt de temps.

Penso, potser hi ha una biblioteca i allà hi trobaré una explicació, però quant pregunto per la biblioteca, em diuen que no n’hi ha, que fa anys que n’hi va haver una que van fer entre tots... De sobte una altre persona em diu, que si, que n'hi ha una a l’estació.

Segueixo el meu camí en direcció a l’estació, travesso la carretera, per un pas de vianants i caic de dret a un gran fangar, entro a l’estació.

-Perdoneu, us ho deixaré tot ple de fang.

Em responen des de darrera la barra de la cantina.

-Tant se val, és el que passa cada vegada que plou.

Em miro els llibres que hi te i m’interesso pel sistema d’intercanvi, hi ha un cartell que diu que en pots agafar un sempre que el tornis o en deixis un altre a canvi. Em quedo embadalit veient les fotografies antigues, de finals del segle dinou i principis del vint... Cada vegada ho entenc menys; pregunto per l’ajuntament, com pot ser que no l’hagi vist? Em contesta un senyor que hi ha prenent un cafè.

-No l’has vist perquè no n’hi ha.

-Com pot ser, un poble sense ajuntament?

L’home em tranquil·litza.

- És que som un barri de Seva, ens diuen sector Sant Miquel.

- Un barri de Seva?, però si Seva és a més de 1 Km d’aquí,

- Si, però el tribunal suprem així ho va decidir, si tens temps te'n faré cinc cèntims.

A fora torna a ploure, i de fet no m’espera ningú, demano un cafè i em disposo a escoltar la història d’aquest poble inexistent, sembla que és diu Balenyà.

-Mira, aquest poble nasqué a finals del segle dinou al voltant de l’estació, l’estació s’anomenà Balenyà-Tona-Seva-Taradell, i des d’aquell moment, per tothom que va arribar a aquest lloc, en va dir Balenyà.

A les proximitats de l’estació hi havia diferents cases de pagès, després s’hi van anar construint empreses i magatzems, als voltants de l'any 1964, a partir de la necessitat de treballadors de la zona, de tenir un habitatge, es va constituir una “cooperativa de vivendes”.

La cooperativa fou la responsable del més gran creixement que ha tingut el poble, tot i les dificultats posades per l'ajuntament de Seva on, segons he llegit, en aquells moments hi havia tres o quatre regidors que eren constructors i el primer que van fer va ser negar l'aigua a la cooperativa, però van solucionar el problema portant-la del costat dels Hostalets.

A la construcció de les cases hi va participar molta gent de la que després hi ha viscut.

El poble sorgit de tot això, pertanyia a quatre municipis: Seva, Els Hostalets de Balenyà, Malla i El Brull. Tot el que es volia fer era un problema, però la gent treballava junta per tal de donar-se allò que els hi mancava. Es va crear una Associació de Veïns per defensar els interessos del poble, la vida associativa i les entitats eren vives i tot el poble participava de les activitats que s’organitzaven. Es feien colònies d’estiu per els nens i altres activitats, en realitat allò era un poble viu i actiu. De tot això en va sortir la idea de fer les accions necessàries per promoure la segregació dels quatre municipis per crear-ne un de nou. Això va passar entre els anys 1991 i 1993, uns anys en que tot el poble va estar bolcat en el projecte, no es va pensar que una cosa tant evident per tota la gent del poble i de la comarca, topés amb la paret d'interessos, per mi incomprensibles. El resultat de tot allò fou que el 13 de desembre de 1993 el BOE publicà el decret que agregava tot el nucli de Balenyà, que passava a anomenar-se Sant Miquel de Balenyà, al municipi de Seva, i el que podia haver sigut el cap d'any més feliç per tota la gent d'aquest poble, va passar a ser el més trist.

Totes les il·lusions i energies posades per tanta gent en el projecte van portar al més gran desànim, del que encarà no n'hem sortit.

-El temps diu que cura les ferides.

-Dons en aquest poble les ha fet cada vegada més grans, i ha fet que la gent més activa s'hagi dividit i en alguns casos, estan fins i tot enfrontats.

-Perdona que t'interrompi, però perquè estan dividits?

-Després de tot allò, la gent més activa a pres diferents actituds, a mi em sembla que creient que és la millor manera de fer activitats al poble, però, uns acusen als altres d'haver rebut favors per part de l'alcalde de Seva a canvi de que li facin costat i els altre acusen els uns de que l'únic motiu de la seva acció és el d'anar en contra de l'alcalde de Seva i mirar per el que a ells els interessa.

-Però no poden veure-hi més enllà?, el millor és treballar en les coincidències i la dinàmica ja et portarà a fer les accions que calgui per aconseguir el millor per el poble.

- Jo també ho veig així, però crec que l'ambient, ja està molt enrarit i ja s'han dit masses coses que fan molt difícil la reconciliació.

-Però, al poble actual hi ha la mateixa gent que hi havia l'any 1991?

-No, al poble hi ha anat arribant gent nova, que d'entrada, com et passa a tu, no entenen massa bé que passa. Han anat a viure a Balenyà, que es diu Sant Miquel de Balenyà i que les gestions i les decisions sobre el que aquí hi passa es fan i prenen a Seva. Aquest gent que pot veure els problemes que hi ha i que està neta de la gran depressió col·lectiva i dels enfrontaments personals, són en els que calladament, confiem molts dels que ens hem anat apartant, per por a represàlies, per por a crítiques, per desencís o simplement per cansament.

-I no hi ha la possibilitat de fer una Entitat Municipal Descentralitzada?

-Be, si. De fet la sentència sobre l'expedient de segregació ho recomanava, però això ho ha de gestionar l'Ajuntament i com és evident no l'interessa.

-No, no és cert. El procediment per la creació d'una Entitat Municipal Descentralitzada, es pot promoure, tant des d'un ajuntament, com per part dels veïns, tant sols es necessita que la majoria de veïns de la zona afectada ho vulguin i l'ajuntament, tant si hi està d'acord, com si no, ho ha de trametre a la Generalitat, per tal de començar el procés.

-Caram, n'estàs segur d'això que em dius?

-Tant segur com que soc a Balenyà, bé potser més, perquè després de tot el que m'ha explicat, no se pas ben bé on soc.

-Però creus que val la pena tornar a passar per tot un procés, semblant al de la segregació. Què hi podem guanyar?

-Val la pena, si tot el que m'ha explicat és veritat. Les Entitats Municipals descentralitzades, tenen per llei, la vigilància dels béns d'ús públic i dels comunals, la conservació i l'administració del seu patrimoni, inclòs el forestal, i la regulació de l'aprofitament dels seus béns comunals. L'enllumenat public i la neteja viària. L'execució d'obres i la prestació de serveis de competència municipal d’interès exclusiu de l'entitat, quan són a càrrec del municipi respectiu o de la comarca.

L'ajuntament pot delegar en l'entitat les altres competències que permeten un exercici descentralitzat... Bé, per tant, si el que voleu és gestionar el vostre entorn immediat, aquesta fòrmula us ho permet.

-Si, ja ho entenc, passant-ho a la política nacional, la segregació seria la independència i l'Entitat Municipal Descentralitzada, seria una mena d'autonomia.

-Si. Ho podríem dir així, però amb l'avantatge de ser una administració tant propera que pot ser fàcilment controlable pels veïns.

-Però creus que en un poble desunit i cansat com aquest, això es pot tirar endavant, si no hi ha ni una associació de veïns que funcioni?

-Home, si realment es vol, ja funcionarà i si no, deu ser que tot ja us està bé i que aquest lloc seguirà sent el Poble Inexistent i amb el temps la seva història serà oblidada i esdevindrà per a tots els nou nascuts i els nou vinguts el “Sector Sant Miquel”.

-Déu no ho vulgui - respon entristit i amb els ulls vidriosos.

-Perdoni, no el volia entristir, però així és com ho veig, encara que si molts teniu aquest sentiment de tristor al veure el futur que us espera, segur que tornareu a fer, renovats amb les energies dels nou vinguts, que aquest poble existeixi.

-Déu t'escolti, però es que estem tant cansats.

-Bé, s'ha fet tard i encara no tinc cap lloc on anar a dormir, que hi ha algun lloc on lloguin habitacions?

-Aquí a Balenyà no. Pujant a Seva hi ha un hotel, també pots anar a Tona, Santa Eugènia o Vic.

-Moltes gràcies, provaré sort a Seva, així coneixeré el centre del municipi.

Surto de l'estació, caic de peus al fang, arribo a la carretera, després d'uns intents la travesso, torno a la plaça de l'església on he deixat el cotxe, engego i deixo Balenyà en direcció a Seva.

Arribo a Seva, just a l'entrada del Poble veig el cartell que anuncia l'hotel i giro a veure si tinc sort i hi ha una habitació lliure...

2- Un curiós a Balenyà

La Mirada de Maquiavel

Al vespre a l'habitació dono voltes a la conversa que he tingut al bar de l'estació de Balenyà, m'ha quedat gravada al cervell, la cara de profunda tristor que l'hi he vist a aquell senyor amb qui he parlat. No entenc el que passa, què ha passat perquè hagin arribat a un punt d'auto estima tant baix? Recordo que un dia vaig llegir al diari, que en la constitució del Consell Comarcal d'Osona, s'esmentà Maquiavel per explicar alguna decisió presa, no recordo quina, però penso que potser les coses que aquí passen responen a les recomanacions que va fer el senyor Maquiavel al segle XVI en el seu llibre El Príncep. Trec el portàtil, hem connecto a Internet i hem baixo el llibre, el vaig llegir ja fa molts anys, podria ser que hi trobés alguna cosa.

Em poso a llegir amb impaciència, vaig directament a l'index, on hi apareixen tots el tipus de principats que pot governar un príncep (Passat als tems actuals un Governant).

Vaig seguint l'index i en poques ratlles trobo un capítol que per el que m'han explicat avanç, pot ser aplicable a Balenyà, el capítol cinquè, porta per títol “De quina manera han de ser governats els estats que abans, de ser ocupats per el nostre príncep, es regien per les seves pròpies lleis”. Crec que aquesta podria ser encertada, ja que Balenyà és un poble que s'ha fet a ell mateix i s'ha tingut d'espavilar i organitzar, per tant, s'ha hagut de regir per les seves pròpies lleis.

El capítol, comença dient, “Quant els estats que s'han conquerit estan acostumats a viure amb les seves lleis i en llibertat, hi ha tres maneres de conservar-los: la primera arruïnar-los; la segona, anar-hi a viure personalment; la tercera deixar-los viure amb les seves pròpies lleis, traient-hi una contribució anual...”, més endavant diu: “...Però en realitat, no hi ha cap altre manera segura de posseir-los que la ruïna. I qui es converteix en amo d'una ciutat acostumada a ser lliure i no la destrossa, que compti a ser destrossat per ella, perquè sempre te per refugi en la rebel·lió, el nom de la llibertat i de les seves antigues lleis, que no es perdran mai ni per molt temps que passi, ni pels beneficis del conqueridor. I per molt que es faci i es proveeixi, si no es desuneixen o es dispersen els habitants, no oblidaran aquell nom i aquelles lleis...”

Això que he llegit, sembla que pot explicar una part del que ha passat, la desunió ha fet que no hi hagués resistència, per altre part, el què diu de que mai obliden el nom i les antigues lleis, crec que també coincideix en el que passa. Segueixo llegint. “...Però quant les ciutats o províncies, estan acostumades a viure sota un príncep, que la seva família s'hagi extingit, com per una part, estan acostumades a obeir (...), no es posen d'acord per triar un nou príncep i no saben viure lliures, són més lentes en prendre les armes i amb més facilitat, pot un príncep guanyar-les i assegurar-se-les...”

També pot ser que no hagi fet bé la interpretació dels fets que he sentit a l'estació, i es tracti d'aquest darrer fragment el que expliqui tot el que ha passat, si és així, penso que tot seguirà igual per molt de temps. Me n'adono que no conec prou el poble com per analitzar-lo amb possibilitat d'encert i com que soc curiós de mena, decideixo quedar-me uns quants dies per aquí i conèixer més el lloc. Tinc son i em fico al llit, penso, són curioses les coincidències, però ja se sap, no és bo mirar les coses des d'un sol costat ni únicament des de la mirada d'un observador i analista de la política al segle XVI ...zzzzz...

(Continuarà)

Jaume Mauri